Dignifiquem el treball de la llar i les cures

En una societat que experimenta una crisi de cures, la demanda de dones treballadores augmenta. El fet que les dones siguin les que realitzen majoritàriament aquest tipus de treball, les situa en una situació de desavantatge, sent una de les moltes formes en què el sistema capitalista es beneficia del treball gratuït d’aquestes.

Per altra banda, les més privilegiades, davant la dificultat d’obtenir ajuda per part de l’Estat o dels seus companys, recorren al mercat per comprar una presència i unes cures mercantilitzades que en gran mesura són portades a terme per dones migrades. És a través d’aquesta externalització de les cures a altres dones, on s’estableixen relacions laborals que moltes vegades amaguen situacions laborals molt precaritzades i d’explotació. Les dones migrades que treballen en l'àmbit domèstic i de les cures es troben triplement vulnerabilitzades: per la condició de gènere, pel lloc d'origen i per la precarització laboral del sector.

Creiem que és important remarcar la precarietat laboral i l’explotació en què són sotmeses moltes de les treballadores de la llar, que moltes vegades es passen per alt pel fet de passar dins dels domicilis privats. Els casos més comuns de violència patida per les treballadores de la llar són la violència psicològica, verbal i emocional, la violència econòmica i la violència sexual.

Pel que fa a la situació de les treballadores de la llar a Sant Cugat, un informe publicat per l’associació Europa Sense Murs l'any 2018 identifica a la nostra ciutat com la ciutat de Catalunya amb més dones treballadores de la llar inscrites al Sistema Especial de Treballadores de la Llar del Règim General de la Seguretat Social (SEITL), en proporció a la seva població. A més, l’OIT estima que al voltant del 30% de les dones que treballen a domicilis privats, ho fan sense contracte i, per tant, no estan donades d’alta a la Seguretat Social pels seus ocupadors.

Dins la nostra ciutat, col·lectius com Abya Yala, de dones migrades, s’organitzen per crear una xarxa de suport mutu per a persones que, com elles, es troben a una situació vulnerable a Sant Cugat.

Aquestes dades, per tant, haurien de comportar el plantejament col·lectiu de si, com a ciutat, el model de repartició de tasques dins la llar i el model socioeconòmic que fan servir la majoria de les famílies santcugatenques és sostenible sense l’explotació de les dones en situació vulnerable. Hauríem de canviar les coses? Nosaltres tenim clara la resposta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.