Per diners que no quedi

Qui havia de dir que em tornaria un habitual, que no un addicte, de l'aplicació que el banc em va instal·lar al mòbil. No és que necessiti gaire tecnologia per saber quins són els moviments del meu compte, però sempre va bé donar una ullada a l'evolució dels teus calerons.

El que no sabia és que un dia em trobaria l'oferta d'un crèdit de 50.000 euros. He de dir que em va costar Déu i ajuda prescindir de la pantalla en qüestió, però finalment ho vaig aconseguir. Quan ja estava convençut que es tractava d'un avís fallit, em trobo el mateix en la safata de l'email. Aquest cop la cosa era més sofisticada. M'enviaven un model de pòlissa al meu nom i un reguitzell de fulls on m'explicaven les condicions del crèdit. Al final, això sí, em deien que calia signar per ser efectiu. Només faltaria! Amb tot i això, com que em va quedar el cuquet que sempre et queda quan no acabes d'entendre les coses, vaig fer cap al banc. Molt atentament i amb molta franquesa, em van dir que no en fes cas, que, senzillament, el banc anava tirant la canya per veure si algú picava.

Ja sé que els bancs van justets de diners, pobres! Però, no haurien de preguntar abans d'enviar tota aquesta informació-canya? No podrien mirar-se el compte corrent de l'afectat per veure si, realment, està necessitat de diners a crèdit? A més, en el meu cas, la meva gestora, a qui no traspasso la culpa, ja li consta que no vull més diners, que ja vaig fent amb els que tinc; això li vaig dir quan em va oferir un compte especial. Per cert, em sembla que va fer una cara estranya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.