Donald Trump no té ous

"Donald Trump no té ous", aquest hauria de ser el titular que reflecteix la realitat dels darrers dies als Estats Units quan el seu president ha demanat a diferents països, en especial a Dinamarca, que els enviïn ous (allò d'annexar Groenlàndia és un altre capítol). El preu dels ous segueix creixent i està ja proper als 5 dòlars la mitja dotzena, en part degut al sacrifici massiu de gallines per una epidèmia de grip aviària que han patit. El que hi ha darrere d'aquesta anècdota és, en realitat, el debat sobre la sobirania i resiliència alimentària de cada país, les polítiques d'aranzels i els acords aperturistes o restrictius que s'adoptin en el futur.

L'ecosistema agroalimentari català és un sector econòmic i vertebrador territorial excepcional del nostre país. Recentment, s'ha publicat un excel·lent llibre titulat "Cuits pel clima", del Sr. Francesc Reguant i la Sra. Lorena Farràs (editorial Bresca), que explica molt bé la importància del sector a, i per, Catalunya. Algunes dades que aporta: el sector industrial agroalimentari representa el 20% del PIB, més de 43.000 milions d'euros de facturació i més 177.000 treballadors. Cal afegir el sector de la distribució alimentària i supermercats, amb més de 45.000 treballadors.

L'expressió a Sant Cugat d'aquest extraordinari ecosistema alimentari que tenim a Catalunya són els diversos supermercats, botigues especialitzades, o parades dels mercats municipals que ens faciliten als residents la compra setmanal dels productes quotidians (més de 317 establiments a Sant Cugat). Conclusió: defensar la resiliència i sobirania alimentària de Catalunya no és només una opció, és una necessitat estratègica de país.