Dones de 50 anys en el mercat laboral

'Aquestes desigualtats no responen només als paràmetres mentals dels qui les provoquen, també tenen la missió de normalitzar-se en el nostre cervell'

Ara fa uns dies, dues entitats santcugatenques, Wise People i l'Associació de Dones Directives, Empresàries i Professionals del Vallès (ADE Vallès), s'exclamaven de la discriminació laboral que pateixen les dones en arribar a la cinquantena. Les que tenen feina, per la baixa consideració que mereixen en comparació als seus companys masculins; i les que estan a l'atur, pel fet de ser considerades 'massa grans'.

És ridícul, és clar, atès que aquestes decisions no es basen en cap estudi que demostri que un home cinquantí és més rendible que una dona cinquantina, sinó en un prejudici masclista sostingut per molts segles de cultura patriarcal.

Un dels miralls principals d'aquest mercat sexista és la indústria de Hollywood els codis de la qual determinen que el declivi de les actrius arriba als 40 anys. Els actors, en canvi, no tenen topall i, més enllà dels 80, continuen fent protagonistes: Robert De Niro (80), Anthony Hopkins (85), Jack Nicholson (86), Morgan Freeman (86), Dustin Hoffmann (86), Robert Redford (87), Michael Caine (90), Clint Eastwood (93). Pel que fa als actors setantins, sovint els veiem aparellats amb actrius de 35-40 anys. Mai a l'inrevés.

Hom pot pensar que el cinema és la cara frívola del mercat, però no és així. Aquestes desigualtats no responen només als paràmetres mentals dels qui les provoquen, també tenen la missió de normalitzar-se en el nostre cervell per tal de normalitzar-se després en el nostre comportament social. Qui controla el pensament controla el consum.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem