Dones i entitats

El rol històric que ens han donat a les dones és la de cuidadores. Ho fem amb els fills, amb els pares quan se'ns fan grans i amb les tasques domèstiques on tenim un protagonisme erròniament adquirit. Afortunadament, la informació i l'educació en la igualtat van canviant aquesta mirada esbiaixada del rol de gènere, però encara fa falta molta pedagogia perquè tingui un impacte real i efectiu en el temps.

En el cas de les entitats, el percentatge de dones que exerceixen com a part activa són molt més nombroses que les dels homes, afortunadament en tenim uns quants, però el percentatge fa que pensar. Crec que existeixen diferents motius, el primer és que nosaltres tendim a establir vincles amb més facilitat i, per tant, obrir-nos a conèixer i treballar en projectes nous amb gent totalment desconeguda. El segon és la capacitat de batallar en assumptes que desgasten perquè històricament hem hagut d'assumir noves maneres d'arribar als objectius.

Les dones sempre han estat batalladores, inconformistes i observadores. La nostra capacitat va més enllà de la professionalitat, és la voluntat de fer canvis i de millorar una societat que ens ha posat les coses difícils a molts nivells; polítics, legals i socials.

Dies com el vuit de març no haurien de celebrar-se. Si ho fem encara és perquè les coses estan per fer i perquè s'ha d'entendre que no necessitem feministes dins el col·lectiu de dones sinó més homes feministes que ens acompanyin per fer un canvi real i profund.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.