El drama del bus

No soc usuari de la xarxa de busos de Sant Cugat. Ho vaig deixar córrer fa temps, avorrit de perdre temps i de donar voltes pel terme. Però tinc un amic que sí que n'és; sis cops a la setmana com a mínim. I m'explica que les portes del davant a vegades no s'obren, que la màquina lectora de les targetes, o no en porten o no funciona, que el conductor no pot canviar el rètol de fora, avaries que et deixen tirat a mitja ruta o que ja no passen, l'aire condicionat que no funciona. I perquè li he dit que ja en tenia prou com a mostra de la situació.

Llavors surt la notícia que l'ajuntament reclamarà 20 milions d'euros a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per no haver assumit la gestió del transport des del 2018 de la que n'és responsable d'ençà del 2010. Això sí, inventar-se l'impost metropolità i assumir-ne el seu cobrament implacablement, sí que ho saben fer.

Però, estimats lectors, l'AMB no pagarà res, no vol pagar res; encara més, vol fer declarar a l'Ajuntament que anul·li l'acord del ple en què se sol·licitava la indemnització. A canvi tenen previst iniciar trobades per desencallar el tema. No ens fem il·lusions que tot això es quedarà en res i si volem millorar la xarxa de busos del poble, ens haurem de rascar la butxaca nosaltres.

Perquè els diners de l'impost metropolita no són per millorar el transport ni els serveis, sinó per pagar les nòmines dels polítics sense feina, allò de les portes giratòries. I això es podrà aguantar fins que el poble no podrem pagar més i ho col·lapsarà tot.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.