Dubto

Dubto. Dubto sobre què escriure. La idea inicial era parlar del Mundial de Futbol. De drets, d'igualtat, d'adolescents que fan campana per veure uns nois corrents rere una pilota, de boicot, de falta de principis, de luxes i de diners; però, dubto.

La segona era sobre les cent mesures del govern per recuperar l'ús del català; per fer, del català, una llengua amb prestigi, d'ús social i professional; perquè viure en català sigui normal i possible, diuen. Cal desvergonyir-se, aprendre a dir no i dir sí a la llengua; però, dubto en com fer-ho.

La tercera era recordar que fa tot just un any, encara, anàvem amb mascareta, les classes sempre gelades i permanentment ventilades, els alumnes amb manta i apareixien noves variants que ens generaven mil dubtes sobre què passaria; però, dubto a voler recordar.

La quarta era sobre l'ús d'estalvi d'energia, els preus, la sequera, de les llums de Nadal i del consumisme de l'època; però, també, dubto.

Dubto. I dubto molts cops de si tenim massa fronts oberts, de si tota aquesta allau de notícies -moltes d'elles preocupants- ens angoixen i ens espanten tant que ens fan dubtar. Dubtar pel que lluitar, de com actuar i, al final, optem pel fàcil: no mirar i continuar endavant.

I, continuo dubtant. Sí, dubto.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.