L'1 de febrer passat vam tenir la sort de poder escoltar l'ecofeminista Yayo Herrero en una xerrada coorganitzada per les comissions de sostenibilitat i coeducació de les escoles públiques de Sant Cugat. El que ens mou des de les comissions és treballar per superar l'ecoansietat i la narrativa de col·lapse que ens bloqueja, per tal d'imaginar i construir un projecte de vida i de ciutat que asseguri la dignitat, l'existència i el benestar de totes, incloses l'ecosistema i la natura de la qual formem part.
L'ecofeminisme ens interpel·la perquè ens fa replantejar les escales de valors, les pràctiques i jerarquies sobre les quals hem construït aquesta societat, el que es valora, venera, paga, silencia o invisibilitza. I on millor per començar que en els espais on les persones més optimistes i alegres passen el dia? Aquells espais on es cuida, s'educa i es formen les generacions amb més futur per endavant?
Per la Yayo Herrero, l'educació ha de tenir l'objectiu de formar persones que posin al centre la vida en tota la seva diversitat. Perquè sigui així, caldrà que es donin algunes transformacions, sobretot en el currículum educatiu. Cal obrir l'escola, teixint vincles amb el territori, les comunitats i l'entorn; potenciar la diversitat; desemmascarar les falses solucions tecno-individualistes, fomentant l'esperit crític i les solucions col·lectives.
Per fer front a l'emergència climàtica, és urgent que l'escola esdevingui un espai per experimentar col·lectivament alternatives més justes i sostenibles; un espai on la canalla construeixi "horitzons de desig compatibles amb les condicions materials".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.