No descobreixo res si us dic que vivim en un municipi amb una de les taxes de natalitat més altes de Catalunya i Espanya, som la ciutat dels infants on tenim activitats, tallers, festivals parcs i espais pensats per a ells. Fins aquí tot en ordre, però la meva reflexió va dirigida a aquelles famílies que tenen fills d'edats diverses i encaren conviuen a casa: un infant i un adolescent, un preadolescent i un adolescent, dos adolescents i un nadó, dos adolescents i dos nadons, un nadó, un preadolescent i un adolescent avançat... podria fer múltiples combinacions, com famílies hi ha a Sant Cugat.
Sovint reflexionem sobre les preocupacions com a pares i mares de forma individual: la primera infància; dormir de forma continuada, la lactància, la incorporació gradual dels aliments, els primers gatejos, les primeres passes... L'adolescència; els límits, les amistats, l'autonomia, les pantalles, les primeres relacions...
Però parlem poc de la dificultat que genera tenir edats diverses i mantenir una mínima connexió familiar entre tots. Quines activitats de cap de setmana proposem per acontentar a tots i totes? Això és possible? Hem de preparar àpats diferents? Cedeixes al que diguin els grans? Ens adaptem el que vulguin els més petits? És utòpic fer coses tots junts? És bo fer activitats separades i adaptades a cada edat? El que és molt infantil per a uns és massa per als altres?
Hi ha edats molt distanciades on es fa molt difícil encaixar les coses, però personalment crec que és enriquidor fer coses plegats, encara que generi queixes, crítiques i males cares... sempre he pensat que quan siguin grans, recordaran aquests petits moments. O no... Famílies teniu la solució?
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.