Sembla que la pandèmia hagi passat, que tot el malestar que ens va provocar ja el tenim enrere, però mai s'obliden els fets que han succeït; el que hem viscut queda enregistrat en la nostra manera de fer i de pensar, perquè els esdeveniments importants fan història i d'ella en traiem conseqüències. I, de fet, cap de nosaltres s'ha incorporat a la vida d'abans de la mateixa manera.
Viure tancats un temps llarg ha propiciat, en els joves, sempre tan criticats, que ara vulguin viure l'esbarjo d'una manera més exagerada i sorollosa. En les famílies, els ha portat a reunir-se a les múltiples terrasses dels bars i restaurants que, el seu moment, es van habilitar per pal·liar els efectes econòmics en la restauració. I la gent gran, continua mirant-s'ho amb una mica de recel. Tots plegats tenim l'ai al cor, encara que no el vulguem veure. És per això que tot se'ns ha desgavellat un xic.
Però, hem de conviure en una societat plural i el respecte entre els desitjos d'uns i altres hauria de subsistir i ara mateix el tenim ballant com una baldufa. Les trobades a les taules, que van ser posades provisionalment a les voreres i a ple carrer i ara s'haurien de retirar, generen un soroll que s'ha fet amo del descans dels veïns. Qui té rao? Els que volen descansar a la nit o els que volen guanyar-se la vida amb el seu negoci?? Com diuen a Galícia, "las meigas haberlas hailas". I ara és quan s'adonen nostres els representants públics que la seva feina no és tan divertida com es pensaven.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.