El 21 de juny, 21 anys

Efectivament, tal com se m’havia demanat, el dia de Sant Lluís de l’any 1997, vaig venir a Sant Cugat perquè l’endemà, diumenge 22, el Sr. Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons Carles Soler em confiés aquesta parròquia en la celebració de la Missa del vespre. 

Si tenim en compte que bíblicament el número set significa plenitud, tres vegades set són una multitud d’anys. Uns bons amics em van comunicar que em volien agrair el que s’ha fet a la parròquia. D’entrada ho vaig considerar un despropòsit perquè si com diu Jesús “no sóc més que un servent sense cap mèrit” en canvi no tinc pas consciència d’haver fet tot el que calia fer. 

Si vaig acceptar la bondadosa proposta, va ser a condició que no fos un reconeixement a una persona, sinó a una parròquia. I que l’acció de gràcies s’adrecés no a un pastor, sinó al Bon Pastor de tots. Hi ha una altra circumstància a considerar: El Sr. Bisbe de la diòcesi em va dir fa temps que al rector de la parròquia del monestir (82) tenia la intenció de nomenar-li substitut el dia 29 de juny (festa de Sant Pere) és a dir, la setmana vinent. 

Però com que l’home proposa i Déu disposa, dos mesos abans – el 29 d’abril - Nostre Senyor va alterar els plans de la cúria diocesana amb el meu sobtat ingrés a la Mútua. L’excel·lència de les atencions rebudes no han de fer perdre el sentit de la realitat: tot té un límit. A aquesta ciutat del Vallès amb el monestir al cor i a la parròquia amb qui he compartit el goig i la responsabilitat de conrear una comunitat de fe i de servei en nom del Senyor, el meu més pregon agraïment.

Moltes Gràcies!