Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El campanar de Sant Cebrià és un dels elements arquitectònics que s’han convertit en un símbol representatiu de Valldoreix. L’Associació de Propietaris i Veïns el van incorporar al seu logotip ja fa molts anys. L’actual forma, desproporcionada dins el conjunt arquitectònic, no sempre ha estat la d’una torre quadrangular. Originàriament era d’espadanya o de cadireta. A finals de l’Edat Mitjana es construí una segona espadanya a la façana de migdia. En la visita pastoral de 1594 es manà cobrir el campanar. L’any 1725 es construí una teulada damunt les dues espadanyes. En la visita pastoral de 1795 es manà fer un campanar de forma quadrada.
El Josep Gener, el Francesc Trabal i el rector Mn. Esteve Bas encarregaren les obres. Es crearen dos finestrals i un rellotge de sol a la façana sud i dos finestrals a la cara oest, les obres costaren 200 lliures. L’obra es va fer de maons per no sobrecarregar la nau. L’any 1921 es refè la teulada i es construí l’escala interior. Durant la guerra civil el campanar va patir alguns impactes de bales. Després de la guerra civil la façana sud fou modificada i els dos finestrals es convertiren en un de sol. Les campanes jugaven un paper clau en les societats rurals i també en el temps litúrgic. S’utilitzaven per convocar els fidels a la pregària: a les set del matí, al migdia i a les set del vespre implorant una oració en sufragi dels difunts; per l’ Àngelus, a morts, o els repics després d’un bateig o d’un casament en senyal d’alegria. S’anunciava la vigília de festa amb un bon repic, a les dues de la tarda i abans del toc d’oració. També servien per avisar els veïns quan ocorria alguna calamitat o incendi, al sometent, etc...
Les campanes són beneïdes i nominades amb un nom propi en el moment de la seva col·locació. La primera campana amb nom que coneixem data de l’any 1555, durant el rectorat del canonge Grau Vilanova, fou beneïda per la festa de l’Anunciació per l’abat de Sant Cugat Pere Àngel Despuig i li posaren el nom de Pere Joan. Van ser padrins Pere Joan Castellví i Beuda, filla de Jaume Caldes de la Muntanya. Aquesta campana va ser fosa el 1830 perquè s’havia esquerdat. Amb la guerra civil les antigues campanes anomenades Pere Joan, Antoni, Maria Vicenta i d’altres foren tretes i foses per convertir-se en material de guerra.
El 27 d’abril de 1941, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat es col·locaren 3 noves campanes foses als tallers de la Vda. Murúa de Vitòra. Una de 433 quilograms amb la inscripció en llatí: “Joan Imbern i la seva esposa em diuen Joana perquè sigui la veu que clama, però no en el desert”. Una de 308 quilograms amb la inscripció en llatí: “Germà de Erausquin i esposa em diuen Germana perquè cridi tots els germans a l’evangeli de Crist”. La tercera de 230 quilograms amb la inscripció en llatí: “Teodor Campi m’ha adornat amb el nom de Maria Assumpta, perquè sigui ornament de Déu i flor del camp”.
Segueix a @jjcortesgarcia al twitter i al facebook
El Josep Gener, el Francesc Trabal i el rector Mn. Esteve Bas encarregaren les obres. Es crearen dos finestrals i un rellotge de sol a la façana sud i dos finestrals a la cara oest, les obres costaren 200 lliures. L’obra es va fer de maons per no sobrecarregar la nau. L’any 1921 es refè la teulada i es construí l’escala interior. Durant la guerra civil el campanar va patir alguns impactes de bales. Després de la guerra civil la façana sud fou modificada i els dos finestrals es convertiren en un de sol. Les campanes jugaven un paper clau en les societats rurals i també en el temps litúrgic. S’utilitzaven per convocar els fidels a la pregària: a les set del matí, al migdia i a les set del vespre implorant una oració en sufragi dels difunts; per l’ Àngelus, a morts, o els repics després d’un bateig o d’un casament en senyal d’alegria. S’anunciava la vigília de festa amb un bon repic, a les dues de la tarda i abans del toc d’oració. També servien per avisar els veïns quan ocorria alguna calamitat o incendi, al sometent, etc...
Les campanes són beneïdes i nominades amb un nom propi en el moment de la seva col·locació. La primera campana amb nom que coneixem data de l’any 1555, durant el rectorat del canonge Grau Vilanova, fou beneïda per la festa de l’Anunciació per l’abat de Sant Cugat Pere Àngel Despuig i li posaren el nom de Pere Joan. Van ser padrins Pere Joan Castellví i Beuda, filla de Jaume Caldes de la Muntanya. Aquesta campana va ser fosa el 1830 perquè s’havia esquerdat. Amb la guerra civil les antigues campanes anomenades Pere Joan, Antoni, Maria Vicenta i d’altres foren tretes i foses per convertir-se en material de guerra.
El 27 d’abril de 1941, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat es col·locaren 3 noves campanes foses als tallers de la Vda. Murúa de Vitòra. Una de 433 quilograms amb la inscripció en llatí: “Joan Imbern i la seva esposa em diuen Joana perquè sigui la veu que clama, però no en el desert”. Una de 308 quilograms amb la inscripció en llatí: “Germà de Erausquin i esposa em diuen Germana perquè cridi tots els germans a l’evangeli de Crist”. La tercera de 230 quilograms amb la inscripció en llatí: “Teodor Campi m’ha adornat amb el nom de Maria Assumpta, perquè sigui ornament de Déu i flor del camp”.
Segueix a @jjcortesgarcia al twitter i al facebook