El català, cosa de tots

Us recordeu de la Norma? L’any 1982 la Generalitat de Catalunya va impulsar una campanya de sensibilització per retornar a la llengua catalana el lloc que li corresponia dins la seva pròpia societat, després de la dictadura de Franco durant 36 anys. L'expressió de la voluntat unànime de recuperació de la llengua al marge de qualsevol diferència d'origen o ideològica s'expressava en l'eslògan que es va utilitzar: "El català, cosa de tots"

 

La campanya tenia com a objectiu principal conscienciar la societat sobre la situació sociolingüística i la necessitat de resoldre-la. Així doncs, es proposava fomentar l’ús del català per part dels qui el sabien parlar, sempre que els seus interlocutors l’entenguessin encara que no poguessin emprar-lo o pels motius que siguin no volguessin fer-ho i, en general, l’augment de la presència del català en tots els àmbits públics. 

 

Han passat ja 34 anys d’aquella campanya de sensibilizació. Avui el català i castellà conviuen com també ho fan els catalans que parlen una llengua o altra al nostre país. No hi ha cap fractura social per aquest tema, al contrari. Els catalanoparlants, si ens adonem que no ens entenen, no tenim cap problema en adreçar-nos en castellà al nostre interlocutor. Què ens agradaria que tots els que viuen a Catalunya parlessin en català? És clar. Però no ens barallarem amb ningú per aquest motiu.

 

El ple municipal de Sant Cugat ha rebutjat aquest dilluns la proposta del Partit Popular i de Ciutadans de canviar el reglament per a l’ús de la llengua catalana per garantir el bilingüisme real i la igualtat entre el català i el castellà en el seu ús a les administracions públiques.

 

Voleu dir que no és just a l’inrevés? Jo crec més aviat que el cal és garantir el català a les administracions i en tots els àmbits de la nostra vida a Catalunya en general. No oblidem que la llengua oficial de Catalunya és el català. I si anem, per exemple, als jutjats, d’adreçar-nos al català, més aviat poc per no dir res. 

 

Els mateixos regidors de Ciutadans o del Partit Popular defensen en castellà sempre que volen les seves postures en el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat. On està el problema? Som intolerants, segur? No existeix cap tipus conflicte lingüístic al ple municipal ni al carrer. No fem demagògia.

 

El català, cosa de tots. I el respecte, també.