El Convent Santjoanista de Valldoreix

Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Hospitaleres, Comanadores Santjoanistes o Monges de l'Orde de Malta. És la branca femenina de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta. És un orde contemplatiu i té el seu origen en un grup de dones pietoses que, imitant la tasca dels cavallers de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, s'encarregaven d'atendre les pelegrines malaltes que arribaven a Terra Santa, a l'hospital de Santa Maria Magdalena de Jerusalem.

 

 

L'origen de l'orde actual és al primer monestir de monges santjoanistes de Sixena de Villanueva de Sigena (Osca), fundat el 1188 per la reina d'Aragó Sança de Castella i de Polònia, esposa del rei Alfons, el Trobador i mare del rei Pere, el Catòlic. El 1191 es fundà la comunitat de Sant Joan de Cervera, comunitat traslladada el 1264 a Alguaire. Aquest monestir havia estat fundat el 1250. L'any 1699 el monestir és traslladat al de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, a l’antic palau del gran priorat, on residiren fins la desamortització de 1835. Entre el 1860 i el 1977 les monges santjoanistes van estar al convent de Sant Gervasi de Cassoles.

 

 

L'any 1976 es crea el convent de Valldoreix amb la comunitat de 18 monges traslladada de Barcelona. L'edifici era obra de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925). Aquesta comunitat s'ampliarà amb les monges de la casa mare de Sixena que vingueren a Valldoreix l'any 1980.

 

 

El convent va ser inaugurat el diumenge 23 de maig de 1976 pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, monsenyor Narcís Jubany i Arnau (1913-1996); el comanador de l'Orde de Malta; l'alcalde de Sant Cugat, Francesc de Paula Llatjós i García (1924-2005), l'alcalde de Valldoreix, Josep Maria Coll i Médico (1912-1982); el marquès de Villalonga, José de Fontcuberta y Casanova (+ 1991); el comte de Santa Maria de Sants, José Antonio de Albert Muntadas (1910-1990) i el rector de Sant Cebrià de Valldoreix, Mn. Joan Gustems (1904-1994).

 

 

La manca de vocacions santjoanistes va fer que les tres monges del monestir de Zamora i les set del monestir de Salinas de Añana (Araba) formessin, en aquest monestir, l'última comunitat a Espanya, a les que s'incorporaren l'any 2007 les monges de Valldoreix. Actualment el convent és el Seminari Diocesà del bisbat de Terrassa.

 

 

Els anys 1983, 1992 i 1994 la comunitat de Sixena, ja resident a Valldoreix, va vendre a la Generalitat de Catalunya 97 peces del seu patrimoni artístic, que va ser dipositat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida. En l'actualitat aquestes vendes són motiu d'un tens litigi entre l'ajuntament de Villanueva de Sigena i el Gobierno de Aragón, d'una banda i la Generalitat de Catalunya de l'altra.