El Dakar a la Floresta

Fa un parell de mesos estàvem immersos en plena campanya electoral, ben inútil perquè tothom sabia qui seria el pròxim alcalde. Una de les expressions més escoltades era que Sant Cugat és una ciutat d'aparador, molt maca des de fora però amb poca vida interior. No sé si això s'ajusta a la realitat, però el que si que tinc clar és que és un municipi amb força mancances que sovint s'amaguen o no es publiciten de la mateixa manera que els aspectes més positius.

Per mi, el pitjor de tot ha estat permetre que es construís una nova ciutat al costat de Sant Cugat (Volpelleres, Can Mates, etc.) que riu-te de Marina d'Or. De moment, és poc més que un poble desert, però un símbol de l'especulació, l'ambició i la cobdícia que ha regnat al país les darreres èpoques. A Sant Cugat, s'ha multiplicat per mil la tendència catalana de construir edificis. Sembla la costa valenciana. Ja ens podem anar preparant per quan s'ompli, si és que s'omple alguna vegada. Al·lucinarem. Això sí, està tot molt ben asfaltat (amb el seus corresponents ressalts).

Asfaltat com no està la Floresta o les Planes. Per viure o desplaçar-te per aquests districtes necessites un jeep adaptat per anar al Dakar. Es rumoreja que quan el París-Dakar va abandonar l'Àfrica, una de les alternatives va ser fer unes etapes per la Floresta o les Planes, però es van descartar per ser massa perilloses. És veritat que per carrers d'allà dalt no hi passa la mateixa gent que pel centre, però impostos paguen els mateixos. Per acabar i no fer-me pesat, el carrers de Sant Cugat tampoc són cap meravella i els forats estan a l'ordre del dia. No sé si l'Ajuntament té un conveni amb els constructors de rodes i suspensions. Si no, no ho entenc.