El dia de la vergonya

La situació política ha deixat un 2017 històric. Sant Cugat no n’ha estat aliena i totes les expressions del mosaic ideològic s’han manifestat públicament.

Però el dia 6 de novembre hi va haver un salt qualitatiu. Amb motiu de l’empresonament dels consellers de Puigdemont, Crida per la Democràcia va convocar una concentració el mateix dia 2 de novembre. Quatre dies després, el 6, centenars de persones a favor de la unitat d’Espanya es van aplegar al mateix lloc.

A diferència de la primera, els concentrats no només van fer servir càntics. Si això hagués estat així, no hauria escrit aquest article. El problema és que van llançar ous contra la façana del consistori i van arrencar la pancarta que demanava “Llibertat presos polítics”.

Que portessin ous de casa indica que era un atac premeditat i no improvisat. La llibertat d’expressió inclou la manifestació de qualsevol idea però dubto molt que inclogui el llançament d’ous contra allò en què s’està en desacord.

Un dels trets característics del procés és que no s’ha trencat res en les diferents manifestacions. D’aquest pacifisme també en podia presumir l’espanyolisme. Fins a l’1 d’octubre. A partir d’aleshores hi ha hagut expressions de violència que, per més minoritàries que hagin estat, no les disculpa d’una denúncia pública.