Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un any més la gent del Casal Popular la Guitza s’hi ha deixat les hores per muntar un Quinto per on hi han passat més de dues mil persones. Un joc que aplega a petits i grans, a joves i adolescents que no busquen només una estona de joc sinó una estona de relacions i socialització. Enguany hi han passat més polítics que mai, fins hi tot s’hi ha deixat veure l’alcaldessa, esperem que no sigui el primer i únic any com va fer el seu antesessor i l’any vinent la veiem jugant unes partides i escoltant amb la dignitat que pertoca "el tercer...". El Quinto accepta aquestes coses, és només un joc i amb la que està caient potser l'única manera de gaudir i riure és jugant, passant-ho bé i rient una estona encara que sigui d'un mateix. Els lloros en saben molt d'això, riure's d'un mateix és molt més agrait que ho facin els altres per tu, no els dónes opció, t'hi avances i els descol·loques.
En acabar el Quinto erem uns quants que ens esvargiem tot fent una copa fent-la petar i, si s'esqueia, ballant una mica. Tal com estan les coses al poble, malauradament només hi ha un lloc per anar a aquelles hores, bé ho sabeu, i tant el lloc com els usuaris en patien les conseqüències. Els uns no podien entrar al local perquè estava ple i els altres patien per les molèsties que ocasionava la gent esperant-se al carrer. I no m'extranya, hi vaig arribar a veure més de cent persones esperant a que la darrera i única opció d'oci al centre del poble els deixés entrar abans de deixar-se caure per la zona de Can Solà, l'opció dels més noctambuls. Ara, posats a mirar-ho pel costat positiu, si només hi ha un lloc o dos on anar la socialització i el trobar-hi coneguts sempre és més fàcil.
No us dic res de nou, han estat dies intensos i nits llarges que el jovent ha sabut passar bonament com ha pogut. Tenim tot un any per pensar en el nou espai pel quinto, si cal, i per acabar de definir el pacte de nit que ha de posar sobre la taula el model d'oci a Sant Cugat. Un any que es fa curt si mirem una mica enrere però que és molt llarg si mirem endavant i la quanitat de feina que ens queda per fer.
Com us dic ja arriben el Reis bons, aquells que no passen comptes amb la societat, que no tenen un sou de l’estat que fa caure la cara de vergonya. Jo enguany els demano el coratge i la energia que ens faci palès que ens en sortirem.
Segueix @quimpla a twitter
En acabar el Quinto erem uns quants que ens esvargiem tot fent una copa fent-la petar i, si s'esqueia, ballant una mica. Tal com estan les coses al poble, malauradament només hi ha un lloc per anar a aquelles hores, bé ho sabeu, i tant el lloc com els usuaris en patien les conseqüències. Els uns no podien entrar al local perquè estava ple i els altres patien per les molèsties que ocasionava la gent esperant-se al carrer. I no m'extranya, hi vaig arribar a veure més de cent persones esperant a que la darrera i única opció d'oci al centre del poble els deixés entrar abans de deixar-se caure per la zona de Can Solà, l'opció dels més noctambuls. Ara, posats a mirar-ho pel costat positiu, si només hi ha un lloc o dos on anar la socialització i el trobar-hi coneguts sempre és més fàcil.
No us dic res de nou, han estat dies intensos i nits llarges que el jovent ha sabut passar bonament com ha pogut. Tenim tot un any per pensar en el nou espai pel quinto, si cal, i per acabar de definir el pacte de nit que ha de posar sobre la taula el model d'oci a Sant Cugat. Un any que es fa curt si mirem una mica enrere però que és molt llarg si mirem endavant i la quanitat de feina que ens queda per fer.
Com us dic ja arriben el Reis bons, aquells que no passen comptes amb la societat, que no tenen un sou de l’estat que fa caure la cara de vergonya. Jo enguany els demano el coratge i la energia que ens faci palès que ens en sortirem.
Segueix @quimpla a twitter