El discurs radical

Des de l'endemà de les eleccions als EEUU les xarxes venen plenes de comentaris en tots els sentits i pel que sembla, no només de ciutadans anònims sinó de polítics, i els nostres, els polítics santcugatencs, no són una excepció.

M'ha cridat l'atenció un tweet que deia "Sorpresos amb el resultat, cal reflexionar per què les enquestes s'equivoquen". No tinc la resposta, però potser ens hauríem de preguntar com fem o a qui fem les enquestes. Ja se sap que mentim més que no parlem, especialment, a l'hora de manifestar una opinió, que amb el poc respecte i tolerància que tenim per les opinions alienes, només pot portar-nos que problemes i enfrontaments.

Si el que volem és tenir un diagnòstic previ correcte, potser valdria la pena deixar-se de perdre el temps fent enquestes i preguntar a qui s'ha de preguntar.

Sembla ser que als EEUU, el professor Allan Lichtman, de la universitat de Washington, fa anys que prediu i encerta els guanyadors (Trump inclòs) amb un senzill sistema basat en 13 preguntes. També ho va avançar el filòsof i lingüista Noam Chomsky basant-se en les seves observacions sobre els discursos dels candidats.

Però aquí som diferents, som més de "Mago Félix" i tirar de péndulo, pendulito, i així ens va. Gràcies RAC 1 per fer-me passar tant bones estones.

Bé, conyes a banda i centrant-nos en el discurs radical, ja se sap que durant les campanyes electorals tant uns com altres les diuen i les fan de l'alçada d'un campanar, però ara cal veure com van les coses realment. Tal com diu la Hillary, "ment oberta i deixem-lo liderar".

Els humans, en general, vivim els canvis com una amenaça més que com una oportunitat de millora. Recordo que, salvant la distància que els separa, quan l'Ada Colau va guanyar les eleccions a l'alcaldia de Barcelona, semblava que a la ciutat s'hauria d'imposar el caos més absolut i la veritat... ¿ha passat res?

El que hauria de preocupar als polítics és el perquè aquests discursos radicals estan guanyant terreny. La resposta és fàcil, però la solució és molt difícil.

La solució implica aconseguir a tothom una feina que permeti dur una vida digna i sentir que realment vivim a l´estat del benestar. Aleshores s'acabaran els discursos radicals.

Per arribar a aquest punt ens cal gent molt sàvia i capaç i no sé jo si en el món de la política n'hi ha molts d'aquests.