El futur de les biblioteques

El futur de les biblioteques, en aquesta era de la lectura digital, és un tema social recurrent en l’últim quinquenni. Ens hem anat ocupant més d’aquesta qüestió a mesura que s’han anat generant nous dipòsits documentals a la xarxa i al núvol; nous diaris i diaris digitals, i rutines pedagògiques en línia properes a col·legis, instituts i universitats, a més de tot tipus de materials curriculars en altres formats que no són el paper tradicional.

El canvi en el patró de lectura respecte al format -el digital enfront del paper-, i el lloc -des de casa en comptes de la biblioteca- no el discuteix ningú. Però està per veure que el nou paradigma porti a un holocaust que faci desaparèixer la lectura i consulta de llibres d’arxius i biblioteques.

Hem de ser capaços d’advertir els avantatges que ofereixen les noves tecnologies de la digitalització quant a la seva capacitat per emmagatzemar i servir, en un àmbit mundial, biblioteques senceres, amb una consulta digital ràpida. També aquells formats de lectura en què el suport sigui una tauleta digital.

De cap manera això pot significar la derrota del llibre; la rendició d’una biblioteca. La fi de les lletres. Perquè, entre altres virtuts d’aquesta, segueix sent un espai de reunió social per al gaudi de la cultura. Moltes biblioteques públiques s’han adaptat als nous temps en què es fan servir els suports digitals.

La seva condició, fins i tot, ha guanyat punts amb el fet d’enriquir-se com a edificis multiculturals que ofereixen més activitats que la tradicional de lectura. No centrem el debat en si assistim a la decadència del lector convencional, i lluitem per seguir ensenyant la seva utilitat. El diàleg entre els nostres dits i el paper escrit serà sempre etern.