L'esport és una activitat que es pot practicar sols o amb equip, amb o sense finalitat de competició, però sempre hi ha un espirit de superació, encara que estem competint contra nosaltres mateixos, i no obstant això és una llàstima que molt sovint aquesta voluntat de superació deixi de banda el respecte per l'adversari, per les decisions de l'àrbitre i, en alguns casos, el respecte per els propis companys d'equip.
L'esport es competició però la competició existeix, també, per ser el millor company, el més respectuós i la persona amb més compromís, sigui amb els entrenaments, als partits o altres activitats que es poden generar.
Fer les coses en equip és molt bo perquè el millor equip no és sempre el que té els millor jugadors/res, moltes vegades és l'equip que té el millor potencial humà, l'equip que té un grapat de jugadors/res que han anat passant per experiències junts i que junts han sapigut créixer amb l'amargor de les derrotes així com assaborint el plaer de les victòries. I més quan es donen aquestes coincidències, respecte, sentit d'equip, complicitat i bon nivell, juntament a un bon entrenador.
Tenir un gran equip passa també perquè els jugadors facin moltes coses, tornejos, sortides i trobin el just equilibri entre ells mateixos i més endavant o l'any següent si cabien de categoria i d'equip trobin gent que tingui les mateixes qualitats. I amb això en tenen prou per continuar millorant.
La feina d'un entrenador, de vegades, és fer també la "justa mezcla" de jugadors/res i donar el protagonisme que toqui a tots els jugadors/res perquè tots puguin sentir-se part de l'equip i tots puguin veure que contribueixen a la-millora (que no sempre passa per arribar a guanyar-ho tot). Només així el grup creix tant en l'àmbit humà com en l'esportiu.
No s'han de tancar les portes a totes les activitats que fomentin aquestes iniciatives per participar junts a les activitats que una entitat o un equip vulgui tirar endavant.
L'esport es competició però la competició existeix, també, per ser el millor company, el més respectuós i la persona amb més compromís, sigui amb els entrenaments, als partits o altres activitats que es poden generar.
Fer les coses en equip és molt bo perquè el millor equip no és sempre el que té els millor jugadors/res, moltes vegades és l'equip que té el millor potencial humà, l'equip que té un grapat de jugadors/res que han anat passant per experiències junts i que junts han sapigut créixer amb l'amargor de les derrotes així com assaborint el plaer de les victòries. I més quan es donen aquestes coincidències, respecte, sentit d'equip, complicitat i bon nivell, juntament a un bon entrenador.
Tenir un gran equip passa també perquè els jugadors facin moltes coses, tornejos, sortides i trobin el just equilibri entre ells mateixos i més endavant o l'any següent si cabien de categoria i d'equip trobin gent que tingui les mateixes qualitats. I amb això en tenen prou per continuar millorant.
La feina d'un entrenador, de vegades, és fer també la "justa mezcla" de jugadors/res i donar el protagonisme que toqui a tots els jugadors/res perquè tots puguin sentir-se part de l'equip i tots puguin veure que contribueixen a la-millora (que no sempre passa per arribar a guanyar-ho tot). Només així el grup creix tant en l'àmbit humà com en l'esportiu.
No s'han de tancar les portes a totes les activitats que fomentin aquestes iniciatives per participar junts a les activitats que una entitat o un equip vulgui tirar endavant.