Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sí, aquesta és la sensació que qualsevol professional té a partir de la segona quinzena de juliol... Tot s’ha d’acabar, tot s’ha de deixar encarrilat perquè el mes d’agost són vacances per quasi tothom.
L’àmbit del dret administratiu i urbanístic no és una excepció a aquest fenomen. D’aquí que, malgrat que en aquesta branca del dret els expedients són de tramitació feixuga, lenta i en alguns casos eterna, es considera que hi ha un abans i un desprès del mes d’agost. Si s’ha de presentar un escrit, un escrit, un plantejament, un projecte urbanistic o documentació complementària, s’ha de fer abans de l’agost. Si estem pendents d’una aprovació inicial, definitiva o resolució d’atorgament de llicència, d'autorització etc...l’hem d’obtenir abans de l'agost.
La qüestió que ens plategem és si es tracta d’una fita real que pot influir en el desenllaç dels expedients o bé d’una fita psicològica que ens imposem nosaltres mateixos?
El cert és que tot i que el mes d’agost no és inhàbil a efectes administratius –a diferencia de l’àmbit judicial- sí que oficiosament es considera un mes poc productiu urbanísticament parlant, per tant, tot el que sigui possible ha de quedar fet amb anterioritat a aquesta data. I aquesta afirmació té el següent raonament: el mes d’agost és festiu. l’Administració no tanca però tampoc acostuma a resoldre, el mes de setembre és el mes de retorn, com que l’agost ha parat el món tornar-lo a engegar no es cosa d’un dia, ni de quinze, i més, tenint en compte que els torns de vacances sovint inclouen dies de setembre. Així que, en nombroses ocasions els expedients pendents de resoldre passen directament als plens i juntes de govern del mes d’octubre. I més tenint en compte que els períodes d’informació pública que acaben al més d’agost s’allarguen durant el mes de setembre per cortesia amb l’administrat i les seves opcions de presentar al·legacions en període “laboral”.
En conclusió, el que es presenti al juliol possiblement es resoldrà a l’octubre. És doncs, una fita real que ens obliga a tancar el mes amb el màxim d’expedients avançats i presentats. Però, què passa amb el que es presenta el setembre perquè el juliol no hi ha hagut temps? bé, esperem que passi el novembre perquè el desembre tornen a haver-hi vacances i hi ha una nova data límit: Nadal.
L’àmbit del dret administratiu i urbanístic no és una excepció a aquest fenomen. D’aquí que, malgrat que en aquesta branca del dret els expedients són de tramitació feixuga, lenta i en alguns casos eterna, es considera que hi ha un abans i un desprès del mes d’agost. Si s’ha de presentar un escrit, un escrit, un plantejament, un projecte urbanistic o documentació complementària, s’ha de fer abans de l’agost. Si estem pendents d’una aprovació inicial, definitiva o resolució d’atorgament de llicència, d'autorització etc...l’hem d’obtenir abans de l'agost.
La qüestió que ens plategem és si es tracta d’una fita real que pot influir en el desenllaç dels expedients o bé d’una fita psicològica que ens imposem nosaltres mateixos?
El cert és que tot i que el mes d’agost no és inhàbil a efectes administratius –a diferencia de l’àmbit judicial- sí que oficiosament es considera un mes poc productiu urbanísticament parlant, per tant, tot el que sigui possible ha de quedar fet amb anterioritat a aquesta data. I aquesta afirmació té el següent raonament: el mes d’agost és festiu. l’Administració no tanca però tampoc acostuma a resoldre, el mes de setembre és el mes de retorn, com que l’agost ha parat el món tornar-lo a engegar no es cosa d’un dia, ni de quinze, i més, tenint en compte que els torns de vacances sovint inclouen dies de setembre. Així que, en nombroses ocasions els expedients pendents de resoldre passen directament als plens i juntes de govern del mes d’octubre. I més tenint en compte que els períodes d’informació pública que acaben al més d’agost s’allarguen durant el mes de setembre per cortesia amb l’administrat i les seves opcions de presentar al·legacions en període “laboral”.
En conclusió, el que es presenti al juliol possiblement es resoldrà a l’octubre. És doncs, una fita real que ens obliga a tancar el mes amb el màxim d’expedients avançats i presentats. Però, què passa amb el que es presenta el setembre perquè el juliol no hi ha hagut temps? bé, esperem que passi el novembre perquè el desembre tornen a haver-hi vacances i hi ha una nova data límit: Nadal.