El motoret

En aquestes èpoques és quan cal ser més imaginatiu i cuidar, o millor, mimar als anomenats emprenedors, que n’hi ha i forces. Són moments grisos però també plens d’oportunitats i en lloc de tancar-se i rondinar, cal promocionar l’optimisme i en el cas de la nostra ciutat, posar-ho fàcil quan algú vol tirar endavant un negoci, el qual sumat amb altres genera optimisme i llocs de treball.

L’Ajuntament, primer de tot, ha d’ajudar a agilitzar els molts tràmits -diuen que uns 40- que ha de patir qui vol obrir una nova persiana, i no sempre es així. Els polítics i els responsables de la nostra administració segur que tenen aquesta voluntat però a mesura que es van afegint capes a la ceba, les dificultats van creixent. No és la primera ni la segona vegada que sento que a Sant Cugat costa molt posar un negoci, amb aquesta actitud no es generen bones vibracions i, si és veritat, cal canviar-la amb urgència.

No es tracta de regalar res ni de passar de les normes, però si de facilitar. Quan algú vol arrencar un motoret, és qüestió d’ajudar-lo a posar-hi benzina perquè no es pari. Diuen que la crisi està massa instal·lada dins de nosaltres mateixos, és per això que quan algú vol arriscar-se cal ajudar-lo. No ens podem permetre el contrari.


Segueix a @R_Grau al twitter