Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Pocs anys abans, el 1912, Cebrià de Montoliu i de Togores publicava la seva obra La Ciudad-Jardín on resumia els principis urbanístics d’Ebenezer Howard i de la Town Planning Act. Aquest tipus d’urbanisme va tenir seguiment en altres projectes urbanístics com La Ciutat- Jardí Sivatte (Barcelona i Montcada), La Ciutat-Jardí Pedralbes (Sarrià), Neguri (Bilbao), etc...
Aquest model urbanístic de baixa densitat ha condicionat la formació de la identitat del Valldoreix del s. xx, la solidaritat interveïnal, la convivència, els costums i la forma de vida de la gent de Valldoreix. El model de la caseta i l’hortet iniciat la dècada dels anys 20, va fer que a partir dels anys 30 moltes famílies de classe mitjana compressin terrenys i cases on estiuejar, passar els caps de setmana i descansar de la feina quotidiana a la gran ciutat.
Amb la mentalitat noucentista, molt arrelada en la societat valldoreixenca, es va imposar el costum de batejar les finques. Així doncs, trobem un extens repertori de noms relacionats amb diversos àmbits com la natura, la geografia, les dones, etc...
Entre els noms referits a elements de la natura trobem: Los Alamos, las Hortensias, Caseta del Pi, Cel i Pins, etc… Amb noms de familiars, principalment dones: Villa Pepita, Vil·la Tresa, Villa Maria Isabel, Casal Carme, Villa Nineta, Maset Rosa, Chalet Mariona, Villa Margarida, Villa Antoñita, etc… Amb el cognom del propietari: Can Bial, Can Casulleras, Torre Jordà o Casa Armans. Entre els noms geogràfics: Torre Barcelona, Casa Buenos Aires, Quinta Cuba, Xalet Nil o Xalet Everest. D’altres noms responen a diversa indole com Xalet Montserrat, Los Arcos, Sol de dalt, Sol de baix, La Lechera, Rincon de Paz, Bell Repós, La Milagrosa, Caseta del Pi, Bell Cim o El sosiego.
Amb el canvi de propietaris molts d’aquests noms han desaparegut, alguns nous propietaris han rebatejat les finques i d’altres, els menys, han conservat el nom històric.
Tots aquests noms reflecteixen l’imaginari dels seus propietaris i donen personalitat a les nostres cases i carrers. Tan sols cal passejar pels carrers de Valldoreix i descobrir-los.
Segueix a @jjcortesgarcia al twitter i al facebook
Aquest model urbanístic de baixa densitat ha condicionat la formació de la identitat del Valldoreix del s. xx, la solidaritat interveïnal, la convivència, els costums i la forma de vida de la gent de Valldoreix. El model de la caseta i l’hortet iniciat la dècada dels anys 20, va fer que a partir dels anys 30 moltes famílies de classe mitjana compressin terrenys i cases on estiuejar, passar els caps de setmana i descansar de la feina quotidiana a la gran ciutat.
Amb la mentalitat noucentista, molt arrelada en la societat valldoreixenca, es va imposar el costum de batejar les finques. Així doncs, trobem un extens repertori de noms relacionats amb diversos àmbits com la natura, la geografia, les dones, etc...
Entre els noms referits a elements de la natura trobem: Los Alamos, las Hortensias, Caseta del Pi, Cel i Pins, etc… Amb noms de familiars, principalment dones: Villa Pepita, Vil·la Tresa, Villa Maria Isabel, Casal Carme, Villa Nineta, Maset Rosa, Chalet Mariona, Villa Margarida, Villa Antoñita, etc… Amb el cognom del propietari: Can Bial, Can Casulleras, Torre Jordà o Casa Armans. Entre els noms geogràfics: Torre Barcelona, Casa Buenos Aires, Quinta Cuba, Xalet Nil o Xalet Everest. D’altres noms responen a diversa indole com Xalet Montserrat, Los Arcos, Sol de dalt, Sol de baix, La Lechera, Rincon de Paz, Bell Repós, La Milagrosa, Caseta del Pi, Bell Cim o El sosiego.
Amb el canvi de propietaris molts d’aquests noms han desaparegut, alguns nous propietaris han rebatejat les finques i d’altres, els menys, han conservat el nom històric.
Tots aquests noms reflecteixen l’imaginari dels seus propietaris i donen personalitat a les nostres cases i carrers. Tan sols cal passejar pels carrers de Valldoreix i descobrir-los.
Segueix a @jjcortesgarcia al twitter i al facebook