Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ara ve l’hora de la veritat i haurem de veure amb el fets si guanya la postura activa i responsable per part de tothom que demostra que la solució passa per l’esforç comú o, per contra, ens embolicarem amb picabaralles d’uns i altres, que no porten enlloc ni resolen els problemes. De totes formes, avui no voldria parlar més d'eleccions, campanyes i resultats, ja que segur que hi ha gent més preparada per analitzar-ho i m’agradaria tornar al nostre entorn proper.
Crec que caldria posar en valor quelcom mes senzill i que tenim molt més a mà. Som un municipi raonablement gran, en qualsevol cas, molt més que molts altres, sobre el que molts de nosaltres no en tenim prou idea ni coneixement. En el darrer Tot en paper, que per cert m’agrada fullejar, vaig parar atenció a una secció que es diu TOT Collserola. Havia vist amb anterioritat aquestes pàgines, però la meva vinculació per la infantesa amb Sta. Creu d’Olorda m’hi va fer aturar amb més interès.
Aquesta secció del nostre TOT crec que es la caixa de ressonància en la que s’hi pot trobar un gran desconegut de molts sancugatencs. És un privilegi gosar d’un espai d’aquestes dimensions, amb aquesta varietat de paratges, corriols i recons, molts cops quasi inaccessibles per la frondositat de la vegetació i, alhora, una llàstima que no els coneixem millor. Seria bonic recollir en algun document que no tingués caducitat setmanal totes aquestes sortides, excursions, passejos, curiositats i descobriments, de forma que podessin ser un element de consulta i coneixement de la flora, la fauna i les característiques de una part important del nostre territori municipal.
No fa gaires dies baixant a Barcelona per Vallvidrera d’hora al matí, un portuguès que m’acompanyava em va dir que el paisatge que s’hi veia li recordava molt la muntanya de Sintra a prop de Lisboa. I això em va fer pensar amb aquella dita que sovint sentim, que diu que; qui menys coneix la Sagrada Família són els barcelonins, i per contra són uns grans viatgers. Segur que seria bo guardar un espai a la nostra vida i a les nostres lleixes de llibres per gaudir del nostre patrimoni.
Crec que caldria posar en valor quelcom mes senzill i que tenim molt més a mà. Som un municipi raonablement gran, en qualsevol cas, molt més que molts altres, sobre el que molts de nosaltres no en tenim prou idea ni coneixement. En el darrer Tot en paper, que per cert m’agrada fullejar, vaig parar atenció a una secció que es diu TOT Collserola. Havia vist amb anterioritat aquestes pàgines, però la meva vinculació per la infantesa amb Sta. Creu d’Olorda m’hi va fer aturar amb més interès.
Aquesta secció del nostre TOT crec que es la caixa de ressonància en la que s’hi pot trobar un gran desconegut de molts sancugatencs. És un privilegi gosar d’un espai d’aquestes dimensions, amb aquesta varietat de paratges, corriols i recons, molts cops quasi inaccessibles per la frondositat de la vegetació i, alhora, una llàstima que no els coneixem millor. Seria bonic recollir en algun document que no tingués caducitat setmanal totes aquestes sortides, excursions, passejos, curiositats i descobriments, de forma que podessin ser un element de consulta i coneixement de la flora, la fauna i les característiques de una part important del nostre territori municipal.
No fa gaires dies baixant a Barcelona per Vallvidrera d’hora al matí, un portuguès que m’acompanyava em va dir que el paisatge que s’hi veia li recordava molt la muntanya de Sintra a prop de Lisboa. I això em va fer pensar amb aquella dita que sovint sentim, que diu que; qui menys coneix la Sagrada Família són els barcelonins, i per contra són uns grans viatgers. Segur que seria bo guardar un espai a la nostra vida i a les nostres lleixes de llibres per gaudir del nostre patrimoni.
