El paper de l'Ajuntament amb els pisos pastera

Dies abans d’iniciar-se la campanya de les eleccions municipals a Sant Cugat del Vallès, des del Partit Popular es van presentar algunes de les que serien les línies mestres del programa electoral en diferents àmbits. Una d’aquestes es referia a la proliferació dels pisos pastera ocupats per immigrants en diferents zones de la nostra ciutat i a la necessitat de que des de l’Ajuntament es prenguessin mesures. Doncs, s’havia d’actuar davant la situació en la qual viuen les persones que ocupen aquests pisos, en nombrosos cops causant problemes de convivència amb els propis veïns dels immobles.

Òbviament aquesta qüestió no deixà indiferent a ningú; d’una banda els partits de l’esquerra es llançaren com voltors al coll de la seva pressa amb la demagògia pròpia d’aquells que han mirat sempre cap a un altre costat davant problemes derivats d’una immigració no legal i desordenada; i de l’altre el partit governant a la nostra ciutat negant l’evidència després d’anys de no fer res per solucionar aquesta qüestió, tot i les denúncies de molts veïns afectats per sorolls o baralles.

Aquests dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la iniciativa duta a terme per l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, de sancionar fins a 500.000 euros a aquells propietaris que estan permetent o s'estan lucrant amb la sobreocupació dels seus immobles. Segons la Llei d’Habitatge de Catalunya, els ajuntaments són competents en matèria d'habitatge per iniciar, tramitar i imposar sancions administratives.

A què esperem des de l’Ajuntament de Sant Cugat a prendre mesures com la que s’ha pres a Badalona per tal d’evitar la sobreocupació a alguns pisos de la nostra ciutat i de pas, portar un control acurat i rigorós del cens?