El periodisme no ha de canviar

El DIARI desapareix. La primera reflexió que molta gent fa és que no és temps per al periodisme de paper. La segona és que és una llàstima que Sant Cugat perdi un mitjà on s’analitza l’actualitat i la realitat local amb molta més profunditat de la que se suposa que permet Internet i les xarxes socials. Davant d’aquesta realitat, jo no vull reivindicar el format, o sigui el paper, sinó l’ofici. L’anàlisi i la profunditat dels mitjans en paper no ha de desaparèixer.

Un favor nefast que faríem a la societat és si aquest canvi de paradigma (del món paper al món digital) s’entén com una mort del periodisme més analític i reflexiu. Si entenem que el paper està morint pels seus continguts, no només estarem matant un format, sinó un ofici.

La gent és evident que demana noves formes d’accedir a la informació, nous dissenys i espais on la seva participació i interacció tinguin un paper primordial. En definitiva, noves maneres d’explicar les històries de sempre. Per a mi, aquesta és la clau. La tasca que ha fet fins ara el DIARI, la pot seguir fent perfectament. No morirà.

Però seguint amb les reflexions sobre el canvi de paradigma, és important definir quina és la tendència dels mitjans digitals. Un dels perills que es poden córrer és el de copiar el camí que ja ha fet la televisió. Un camí marcat, diàriament, per les audiències. Bona part de les grans televisions han entès que el més important era obtenir audiència i, el resultat, el coneixem tots sobradament. Amb Internet, saps exactament les visites de cada notícia i seria bo evitar aquesta tendència; tot i que al final es treballa per la gent i pel que interessa.

El DIARI desapareix i és una pena. Però el més important és garantir que el seu esperit no morirà. I això és el que hem de fer entre tots, treballadors i lectors. I, personalment, és el meu compromís amb el projecte i amb l’ofici.