Sense precedents. Així recordo la manifestació després de l’atac contra el Pi d’en Xandri i a favor de la protecció dels terrenys de la Torre Negra. La multitudinària reacció dels santcugatencs, ara fa dues dècades, no es va fer esperar quan la terra que envolta aquest particular pi es veia amenaçada per la voràgine constructiva que el municipi suporta des de principis dels anys noranta. Encara que la ciutat té desenes d’arbres singulars i protegits, cap és ni tan significatiu, ni tan representatiu com aquest. Significatiu, perquè és una de les imatges que defineix la ciutat, la seva història s’explica a les escoles, es pot visitar sempre que es vulgui quan es passeja per Collserola i encara que el pi i el terreny són de propietat privada, els ciutadans se l’han fet seu pel sentiment col·lectiu de pertinença. Representatiu, perquè significa com cap altre element la natura, perquè ho és i per la seva ubicació.
Aquella natura que hem de protegir i, tot i que es fan petits passos, són tan insignificants que no tenen efecte. A Sant Cugat, hi ha molts altres pins del xandri i també necessiten protecció.