Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquest dijous comença el Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Com que sóc cinèfil de mena i fan de la ciència ficció, l’anime i les noves emocions en general, és una cita d’aquelles que no em perdo per res del món. Més enllà de la programació (que pinta molt bé) m’agradaria posar l’accent en un aspecte que últimament dona molt de sí i fa córrer rius de tinta: la llengua. I com que la cosa va de cine no parlaré de la immersió lingüística, sinó de com veiem les pel·lícules en aquest país petit que tenim.
No descobreixo res de nou si afirmo que el català a les sales de cinema és testimonial. Ara sembla que les majors s’han posat barretina i (amb l’ajut dels d’aquí) doblaran més pel·lícules a la llengua de Pompeu Fabra. Amb tot tindrem (aproximadament) un 35% de cinema en català a les sales. Sant Cugat s’ha sumat a la iniciativa i tant Yelmo com Cinesa parlaran una mica més de català.
A mi em sembla perfecte que la meva llengua tingui més presència als cinemes i s’estrenyin les distàncies amb el castellà però, senyores i senyors ens estem equivocant! Al cine només vull sentir català si el director és en Joel Joan, en Ventura Pons o l’Agustí Villaronga. Només vull sentir castellà si el director és en Pedro Almodóvar, l’Álex de la Iglesia o en Fernando Trueba. O sigui, només quan la llengua en la qual s’hagi rodat la pel·lícula sigui el català o el castellà.
He començat parlant de Sitges i no és una casualitat. En anteriors edicions d’aquest imprescindible festival he vist films en llengua indonèsia, sueca, xinesa o japonesa amb subtítols en anglès, català i castellà. Tots tres a la vegada, A gust del consumidor. Aquest és el model. La versió original és el model!
Us heu preguntat mai perquè a Holanda, Alemanya o Suècia la població parla un anglès envejable? Segurament el sistema educatiu hi té molt a dir però els holandesos, suecs i alemanys han crescut veient a la tele Dallas i Friends en l’idioma de Shakespeare i potser fins i tot Bola de Drac en japonès. Vinga home, que llegir subtítols no és la fi del món. I amb una mica de sort, com que la gran majoria d’estrenes venen del país de l’oncle Sam, encara aprendrem una mica d’anglès i tot... Que no ens anirà gens malament tenint en compte el (pèssim) nivell que tenim.
Recapitulem. Més català a les sales sí però que sigui en forma de subtítols. Potser així descobriríem que Arnold Schwarzenegger va dir “Hasta la vista, baby” enlloc de “Sayonara, baby” o que el mestre jedi Obi Wan Kenobi desitjava al seu deixeble “May the force be with you” enlloc de “Que la força t’acompanyi”. Potser així estaríem més a prop de l’Europa seriosa de la que cada vegada estem més lluny. Potser “this is the beginning of a beautiful friendship...”
Segueix a @jrarmadas al Twitter
No descobreixo res de nou si afirmo que el català a les sales de cinema és testimonial. Ara sembla que les majors s’han posat barretina i (amb l’ajut dels d’aquí) doblaran més pel·lícules a la llengua de Pompeu Fabra. Amb tot tindrem (aproximadament) un 35% de cinema en català a les sales. Sant Cugat s’ha sumat a la iniciativa i tant Yelmo com Cinesa parlaran una mica més de català.
A mi em sembla perfecte que la meva llengua tingui més presència als cinemes i s’estrenyin les distàncies amb el castellà però, senyores i senyors ens estem equivocant! Al cine només vull sentir català si el director és en Joel Joan, en Ventura Pons o l’Agustí Villaronga. Només vull sentir castellà si el director és en Pedro Almodóvar, l’Álex de la Iglesia o en Fernando Trueba. O sigui, només quan la llengua en la qual s’hagi rodat la pel·lícula sigui el català o el castellà.
He començat parlant de Sitges i no és una casualitat. En anteriors edicions d’aquest imprescindible festival he vist films en llengua indonèsia, sueca, xinesa o japonesa amb subtítols en anglès, català i castellà. Tots tres a la vegada, A gust del consumidor. Aquest és el model. La versió original és el model!
Us heu preguntat mai perquè a Holanda, Alemanya o Suècia la població parla un anglès envejable? Segurament el sistema educatiu hi té molt a dir però els holandesos, suecs i alemanys han crescut veient a la tele Dallas i Friends en l’idioma de Shakespeare i potser fins i tot Bola de Drac en japonès. Vinga home, que llegir subtítols no és la fi del món. I amb una mica de sort, com que la gran majoria d’estrenes venen del país de l’oncle Sam, encara aprendrem una mica d’anglès i tot... Que no ens anirà gens malament tenint en compte el (pèssim) nivell que tenim.
Recapitulem. Més català a les sales sí però que sigui en forma de subtítols. Potser així descobriríem que Arnold Schwarzenegger va dir “Hasta la vista, baby” enlloc de “Sayonara, baby” o que el mestre jedi Obi Wan Kenobi desitjava al seu deixeble “May the force be with you” enlloc de “Que la força t’acompanyi”. Potser així estaríem més a prop de l’Europa seriosa de la que cada vegada estem més lluny. Potser “this is the beginning of a beautiful friendship...”
Segueix a @jrarmadas al Twitter
