El ple Sant Cugat obre portes i finestres al Palau

Menys de 60 minuts han estat suficients per debatre si s’havia d’aprovar la realització d’una auditoria externa perquè s’estudiï el procés de contractació pública del PAV-3 (pavelló municipal de la rambla del Celler) a Ferrovial-Agroman SA vinculat al “Cas Palau” que es jutja actualment, i sobre d’altres obres públiques que aquesta constructora hagi executat Sant Cugat. Un debat afortunadament inexistent perquè abans de començar aquest ple extraordinari les set forces polítiques (govern i oposició) ja tenien clar el sentit del seu vot, és a dir, a favor d’encarregar l’esmentada auditoria. I justament crec que aquesta ha estat la millor notícia d’aquest ple municipal.

Diàriament la ciutadania escolta notícies sobre presumptes casos de corrupció política vinculats a empreses o institucions concretes d’arreu de l’Estat espanyol. I els representants públics tenen l’obligació de donar resposta a qualsevol ombra de dubte. I avui Sant Cugat ho ha fet aprovant per majoria absoluta la demanda dels tres partits polítics d’esquerres de l’oposició: CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA.

De fet, però, l’Ajuntament de Sant Cugat ja va lliurar fa set anys tot l’expedient sobre l’adjudicació de les obres del PAV-3 complint els requeriments del Parlament de Catalunya i del Jutjat d’Instrucció número 30 de Bacelona. I durant aquests set anys, ni el Parlament ni el Jutjat han fet cap altre tipus de requeriment sobre aquest tema a l’Ajuntament.

A més, també es va crear una Comissió Extraordinària de l’Ajuntament sobre aquest expedient amb la participació de tots els partits polítics presents al consistori el 2010.

Per tant, fins ara, s’han obert totes les portes i finestres del consistori santcugatenc amb l’objectiu de donar tota la llum possible allà on hi pugui haver qualsevol sospita de manca de transparència política o administrativa local vinculada al presumpte finançament il·legal de CDC entre els anys 1997 i fins avui. 

La justícia ha de ser justa de veritat

Ara només resta que si mai es demostra cap irregularitat, els responsables polítics i tècnics municipals assumeixen totes les responsabilitats que se’n derivin. És clar que per acatar sentències primer seria necessari que les lleis deixin de ser tan flexibles o deixin de ser a mida dels encausats polítics, i s’apliquin a tots per igual. La legislació hauria d’atemorir aquells que pretenen fer de la corrupció un modus vivendi.

La ciutadania també està cansada de veure com els afers judicials amb polítics implicats duren anys, i que moltes sentències amb dictàmens de presó acaben en no res. Entre altres raons per defunció dels inculpats o perquè aquests ja tenen massa edat per a complir condemna o perquè les condemnes són massa menors. La justícia no pot continuar sent exageradament lenta i, sobretot, ha de ser justa de veritat, o de justícia en té molt poc.