El rellotge del Monestir tocarà a llibertat

Fa dies que vaig llegir que el rellotge del campanar del Monestir tornarà a sonar a l'hora aviat. Em sembla que es deia cap a mitjan octubre. No n'he llegit res més.

M'agradaria parlar del rellotge del Monestir i de com la gent del poble se n'han fet càrrec. Recordar a persones com l'entranyable "Bal" o la Penya Regalèssia fins que la salut d'en Miquel Garrell ho va permetre. Ara, fa de bon llegir que l'Ajuntament el restaura i automatitza de manera que aviat tornarem a sentir com va marcant el temps del dia a dia de Sant Cugat.

Però el dia a dia que estem vivint em porta cap a uns altres llocs on sembla com si el temps s'hagués aturat. O, on tot va començar, com quan em va caure a les mans un llibre que em va fer despertar: El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya, de Josep Sanabre (1960). Llavors vaig entendre que sota el que el "règim" ens ensenyava, hi havia una altra realitat desconeguda. A poc a poc vaig anar coneixent la resta de la història.

La lluita antifranquista ens va fer despistar a alguns del camí traçat. Semblava que havíem de donar una oportunitat a una nova Espanya moderna, democràtica, respectuosa amb les diferències on tothom tingués el seu espai. El temps ens va demostrar ràpidament que tot això va ser un gran engany.

I ara, estem a punt. Hem arribat molt lluny, impensable fa no gaires anys i penso en el rellotge del campanar, que soni aviat, que ens marqui els segons, els minuts i les hores en què viurem lliures en, aquest cop si, un país nostre i en llibertat.