El sindicalista, el professor i la periodista

Dijous esmorzava a la Societat d'Estudis Econòmics amb el líder estatal d'un important sindicat. Amb ell parlarem de la situació política a Catalunya i Espanya, de la societat del benestar, el futur de les pensions, la negociació col·lectiva... Era el primer cop que el tractava en la distància curta i em crida l'atenció la profunditat del seu pensament, el rigor intel·lectual del personatge i l'alçada de la seva visió, una rara avis vaig pensar.

La conversa em va dur a compartir amb alguns dels presents la idea que les persones amb aquestes qualitats són les que poden entendre la complexitat de la nostra societat i el nostre món, seure amb els antagònics i arribar a acords mentre que la gent de pensament prim, fora de l'eslògan i el tactisme curtterminista se sent feble. Trobo a faltar molts més líders com aquests en tots els àmbits de la nostra societat.

El mateix dia participava en una sessió de la Fundació Fòrum Ambiental i el Club de Roma sobre nous models productius i sostenibilitat i allà un professor d'una prestigiosa escola de negocis parlava a un auditori divers dels riscos de perseguir l'eficiència –objectiu principal del món econòmic i empresarial- sense incorporar criteris ètics en la presa de decisions, actitud que pot conduir a l'elusió fiscal, relacions laborals injustes, manca de respecte al medi ambient o frau als consumidors.

Malgrat l'aparent diferència d'interessos que representen el sindicat i l'escola de negocis no crec que a aquests dos personatges els sigui gaire difícil asseure's en una taula i arribar a acords, els uneix una àmplia visió del bé comú i la idea d'una societat presidida pel comportament ètic dels seus actors.

I divendres m'explicava una periodista que sempre ha tingut clara la dimensió social de la seva feina i el rigor com a guia, la seva lluita i les dificultats que troba en el seu dia a dia per informar bé, en profunditat i amb independència, en un entorn digital on domina l'eslògan i el titular cridaner que atrau lectors fugaços, on les notícies desapareixen amb la mateixa velocitat que es creen, on tot és massa efímer.

Li vaig parlar del líder sindical i del professor universitari que havia sentit el dia anterior i, crec que se sentí animada i decidida en el seu compromís amb una societat millor.