El teatre és una suma de voluntats

A través d’aquestes pàgines vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible la materialització de l’obra Abans que pugi el teló, estrenada al Teatre-Auditori de Sant Cugat el 21 de gener passat, i molt especialment al públic que va omplir la sala de gom a gom.

Aquesta obra va néixer justament arran d’un petit article de Rafa Usero al TOT Sant Cugat, en què lamentava que l’actor i l’actriu més grans en actiu de Catalunya –Jaume Pla i Montserrat Carulla– no es poguessin acomiadar dels escenaris amb una obra que els permetés desplegar el seu talent. “I per què no n’escrius una per en Jaume?”, em vaig dir.

En Jaume i jo som molt bons amics i em venia de gust fer-li aquell regal. Volia, tanmateix, que l’obra, a més de ser d’un regal, fos també un cant d’amor apassionat al teatre i un homenatge a l’ofici d’actor. I així va ser com el 26 de novembre de 2013 vaig posar-m’hi.

Però un text teatral només és viu quan puja a l’escenari, quan els intèrprets n’encarnen els personatges. I per tal que passi això, no n’hi ha prou amb l’autor. Calen un director, un escenògraf, un il·luminador... Cal que creguin en aquella obra i que vulguin infantar-la en un teatre. I és que el teatre és una suma de voluntats. D’aquí el meu agraïment a Salvador Fité i a Salvador Fenollar com a director i ajudant de direcció, respectivament, al Teatre-Auditori i a l’Ajuntament per haver donat ales al projecte. Un projecte laboriós que ha trigat catorze mesos a materialitzar-se, nou dels quals han estat de memorització i d’assaig de Jaume Pla, que amb un entusiasme i una força de voluntat exemplars ha superat les lògiques limitacions dels seus 87 anys.

Els dramaturgs, els intèrprets, els directors... no som ningú sense el públic. El públic ho és tot. El públic és el nostre bé més estimat. Per això vull agrair les paraules i les emocions que em van transmetre les persones que van compartir amb nosaltres aquella estona. Catorze mesos de feina per construir una il·lusió de vuitanta minuts. Aquest és l’encís del teatre: una carta d’amor al públic.