El teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat

Quan vaig anar per primer cop al Teatre Joventut vaig quedar bocabadat. Resulta que uns amics meus membres d’una companyia de teatre aficionat estrenaven una obra i em van convidar a anar-hi. Naturalment, vaig pagar l’entrada, que no era gaire, perquè quan un va a veure un espectacle d’aquesta mena el millor que pots fer és col·laborar. Estava format per antics pares i treballadors d’una escola de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat.

Em va entusiasmar la idea: un teatre municipal, de petit format, amb els elements necessaris, on el teixit artístic del poble pugui representar els seus treballs. Va ser des de llavors, que vinc preguntant-me per què no a Sant Cugat. La nostra ciutat té una tradició artística envejable: grups dansaires, musicals, teatrals...Penso que es mereixen alguna cosa. Ja sé que l’Auditori els hi ha obert alguna vegada les portes; però no és el mateix. L’Auditori fa la seva funció amb l’espectacle professional. Un xic cara l’entrada, amb una programació, però, força completa.

En les últimes eleccions municipals algun candidat va fer esment tot parlant del teatre La Unió. El trobo d’unes mides una mica grans i un cost excessiu pel que fa a la seva rehabilitació. Reconec, però, que, en aquell moment, em vaig sentir esperançat. No he tornat a sentir parlar més del la qüestió. Ja sabeu el que passa amb algunes promeses electorals, però...
Tan difícil és que Sant Cugat tingui aquest niu d'art amateur? Justament en moments de crisi és quan s’hauria de promocionar més la cultura.