El tramvia per la Diagonal

És una de tantes prioritats de l’equip de govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona que sembla no ser-ho de ningú més. Ara cal enllaçar els TRAM dels dos extrems de la Diagonal, cada cop menys artèria i cada cop més esclerosi pel tràfic a la ciutat.

No sóc expert en mobilitat. De fet, no en sé res més que el que es deriva dels meus patiments al volant del meu cotxe quan, normalment per motiu de feina, m’he de desplaçar per la ciutat de Barcelona. Tot i que, ben pensat, això em converteix en, si més no, bon coneixedor del problema.

Tampoc visc a Barcelona. Sóc d’aquells que utilitzen la ciutat però no hi resideixen. Això no sé ben bé on em situa des d’un punt de vista de legitimitat per opinar. Però com que vull pensar que les meves visites contribueixen a la generació de riquesa i llocs de treball, probablement puc continuar escrivint.

Vaig néixer a Barcelona i, des de fa quinze anys visc a Sant Cugat. N’he vist de tots colors a la urbanització de la capital. Grans encerts i grans errors. Des de l’obertura al mar a l’anella de la Gran Via, que ara mateix s’està enderrocant. I m’agradaria que el que es faci amb la Diagonal càpiga més al calaix dels èxits que al de les coses a oblidar. Per això recomanaria actuar amb prudència en una via que és molt important pel trànsit i la mobilitat de les persones, especialment aquelles que venim de fora i no tenim alternatives vàlides en el transport públic.

Entrar a Barcelona des del Vallès Occidental per carretera pot ser una experiència desagradable, incòmoda, lenta i, sobretot, aleatòria. Per això vull i desitjo que qualsevol canvi essencial que es dugui a terme, i que de ben segur m’afectarà d’una manera o altra, es faci bé.