Anava acompanyat pel diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joan Baptista Soler i Bru (1888-1954), pel secretari de presidència (1931-1934) i periodista, Joan Alavedra i Segurañas (1896-1981) i pel Sr. Rubí, cap de cerimonial. El destí era Valldoreix.
Urbanizaciones de Valldoreix i Ràdio Associació havien organitzat un acte de col·locació de la primera pedra del Xalet La Lechera, així com una gran festa al Camp d'Esports. El xalet estava patrocinat per Nestlé i per Urbanizaciones Valldoreix, i era el premi del III Concurs d'Història de Catalunya organitzat per Ràdio Associació.
A l'acte de col·locació de la primera pedra estaven convidades les autoritats locals, entre elles l'alcalde de Sant Cugat, Roc Codó i Serra (1882-1961) del Centre Republicà Federal (CRF) i els regidors Magí Bartralot i Auladell (1892-1980) (CRF), Miquel Duran i Jané (CRF), Jaume Fàbregas i Sallés (1860-1967) (CRF), Tomás Grau i Mercé (CRF), Gabriel Pahisa i Canals (CRF), Martí Vilaró i Castañer (CRF), Anton Vilaseca i Aymerich del Centre Republicà Radical (CRR), Ramon Sagalés i Bartralot (CRF), Joan Serrabogunyà i Serra (CRF) i Josep Alemany i Prats del Centre Bloc Republicà. També assistiren destacades personalitats de la societat valldoreixenca, el president de l'Associació de Propietaris, Enric Torné i Mateu, el president de Ràdio Associació, Jaume Rosquellas i Alessan (1897-1978) o el director de la revista Catalunya Ràdio, Tomàs Roig i LLop (1902-1987).
La col·locació de la primera pedra es va fer a un solar que Urbanizaciones Valldoreix havia donat a l'Avinguda Mn. Jacint Verdaguer. Centenars de persones esperaven impacients l'arribada de l'avi Macià, aclamant-lo al seu pas. Va ser rebut amb els sons del Cant dels Segadors. A les 10 del matí Macià signà un pergamí commemoratiu que s'incorporà a una càpsula del temps soterrada sota la primera pedra. Seguidament, el president dirigí unes paraules a la multitud i marxà cap a l'Estadi de Montjuïc on se celebrava el festival atlètic d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Més tard a les 11, les autoritats, ja sense el president Macià, assistiren a un còctel a la masia de Can Monmany.
La Festa començà a les 12, sota la presidència del diputat Soler i Bru, que representava el president Macià. Per a l'entreteniment dels assistents es van organitzar sardanes amb la Cobla Emporium, focs artificials, elevació de globus aerostàtic, atraccions i actuacions variades, com la dels pallassos Pepy, Jim, Sabi i Tiko, augustos de soirée; el Trio Tony Grice, clowns, Franko-kos i els seus gossos comediants; l'equilibrista-malabarista Raffles, la Banda La Salut o la dels nens del Grup Talia de la Cooperativa La Llibertat de Gràcia que interpretaren el ball del Cu-cut.
La jornada es completà també amb un programa d'esports, amb curses de natació, partits de tennis i de futbol.
Dos mesos després, el 25 de desembre de 1933 moria el President Macià, i quasi un any més tard, l'11 de setembre de 1934 es va fer públic el resultat del concurs. El guanyà la nena sabadellenca, de dotze anys, Montserrat Obradors pel seu treball 'El brau almirall Roger de Llúria obté una gran victòria sobre l'Armada francesa'.
Ara, en una torre reformada de l'avinguda Jacint Verdaguer de Valldoreix queda sota els seus fonaments una càpsula del temps amb la signatura del president Macià i el record d'aquell concurs.