Eleccions i legislació a les EMD

De les 65 EMD existents a Catalunya dues votaven per primer cop. L’Estartit i Sant Miquel de Balenyà. A una altra EMD, Asnurri, no es va votar al seu president, donat que no es va presentar ningú i resta en espera de fer unes eleccions parcials a la tardor.

La guanyadora de les eleccions a nivells d’EMD ha estat CiU que ho ha fet a 25, a les que hem de sumar les 12 que ha guanyat Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el que suma 37, el 56’9%. A la Val d’Aran ha guanyat a 12 de les 13 EMD de la comarca. Cal destacar entre les EMD guanyades per CiU, les de Valldoreix, Jesús o Bítem, algunes de les EMD més poblades.

La segona força ha estat la dels partits i agrupacions independents que sumen 13, el 20%. Entre els partits locals destaquen Gent per Bellaterra o L’EST a L’Estartit guanyadores a dues de les EMD amb més habitants.

ERC ha guanyat 7 EMD, el 10’7%, aconseguint Campredó com a població més important.

El PSC ha aconseguit 3 EMD, mentre que Unitat d’Aran (UA-PSC) ha guanyat a 1 i la Candidatura de Progrés, marca blanca del PSC ho ha fet a 3, sumant un 10’7%.

Més enllà dels resultats cal reflexionar sobre algunes coses que han succeït en aquestes eleccions. La manca d’una normativa clara i específica per a les EMD ha fet que s’hagin produït alguns errors per part de les juntes electorals de zona. Per exemple, la Junta Electoral de zona de Terrassa va atorgar a Valldoreix els vocals de forma errònia, segons la llei, en funció dels resultats a president. Altres juntes també han comès errades, com assignar un nombre de vocals inferior o superior al que correspondria a l’EMD; o no demanar l’obligació d’estar censat al terme de l’EMD per a ser vocal. Tot plegat, errades produïdes per la manca d’una regulació adequada i per la dispersió legislativa de les EMD.

Fa uns mesos semblava que arribaríem a les eleccions municipals amb una nova Llei de Governs Locals de Catalunya, no ha estat així. La inestabilitat parlamentària no ha permès tirar endavant una llei que regulava d’una forma més acurada les EMD. El marc competencial, el sistema electoral o les seves relacions amb el municipi, no sempre positives, eren alguns dels aspectes que milloraven substancialment. Malauradament, el treball fet al llarg dels darrers anys per part de l’Agrupació d’EMD de Catalunya (AEMDEC), primer amb la Vicepresidenta Joana Ortega i amb el secretari de Cooperació Local, Joan Cañada del Departament de Governació, i més tard amb els diferents grups parlamentaris han acabat en un calaix. No és el primer cop que passa, en temps del govern tripartit ja van quedar en un calaix els treballs fets entre l’AEMDEC i la Direcció General d’Administració Local encapçalada per Carles Bassaganya.

La regulació de les Administracions Territorials Inferiors al Municipi (EATIM) correspon a les comunitats autònomes. A Catalunya tenim un greu dèficit regulador de les EMD, generant molts cops situacions injustes i de marginació d’aquests governs locals. En altres comunitats ja fa temps que han posat solucions i fins i tot han rectificat i millorat les lleis al cap d’uns anys de funcionament. Voldria destacar el cas d’Extremadura que el 2010 aprovava la Ley de Mancomunidades y Entidades Locales Menores, Ley 17/2010, corregida i millorada amb la Ley 5/2015.

Tan sols a tall d’exemple, a nivell competencial les entitats extremenyes poden assumir com a competències pròpies el subministrament d’aigua, la recollida de residus o els serveis funeraris. El patrimoni de l’entitat local menor queda constituït pels béns urbans i rústics que es trobin ubicats en el nucli de població i que fossin propietat de l’ajuntament matriu. El sistema electoral estableix llistes directes per l’entitat. La llei obliga a tenir un conveni competencial i econòmic amb el municipi. També recull el sistema de finançament, que obliga a tenir participació en els ingressos del municipi. Li dóna a l’entitat la competència de gestió, liquidació, inspecció i recaptació, dins el seu àmbit territorial, de l’IBI, de l’impost de vehicles, de les plusvàlues o de l’IAE. També permet que les entitats locals menors puguin formar part de les mancomunitats.

A Catalunya, quant de temps més haurem d’esperar a tenir una regulació acurada de les EMD? L’actual és clarament insuficient, injusta, confusa i fins i tot marginadora en alguns aspectes. La solució passa per la voluntat política i legislativa del Parlament de Catalunya, però sembla que el manament estatutari de regular aquests governs locals no interessa als nostres parlamentaris. Han de tenir menys drets les EMD catalanes que les entitats locals menors?

Mentrestant, s’ha creat per llei un nou municipi, Medinyà, el 948 de Catalunya, amb 866 habitants. Per què tenen més drets els 866 medinyencs que els més de 3.500 estartitencs, els quasi 3.000 bellaterrencs, els més de 1.200 balenyencs de l'acabada de crear EMD de Sant Miquel de Balenyà, o tants altres? ... ah sí, m’havia oblidat, fa por obrir el debat de l’ordenació territorial, ho deixarem per d’aquí a 50 anys o més, i mentre?