Ell

Té una mirada blava de cel, afable i d'aquelles que et conviden a parlar. Paraules plenes d'experiència i de coneixement, però del bon coneixement, del de la vida; dites amb totes les lletres, amb convicció i harmonia; amb la proporció justa d'aquell qui no vol alliçonar, però no pots evitar de seguir-lo. Camina tranquil, pausat, amb fortalesa i decisió; amb el va i ve d'anys a cada cama.

És ramader i pagès. D'aquells que ho porten a la sang i marcat a la pell; una pell cremada de sol i amb aquelles arrugues característiques del clima, de la marinada, de sec, de la xafogor de la Segarra.

El veig sovint; i confesso menys del que m'agradaria; i quan ho faig em ve aquella cançó d'Els Pets que diu "un pagès ho és fins que mort". Avui, després de protestes, tractorades, carreteres tallades canviaríem la lletra, "un pagès ho és fins que li ho deixen ser". Els preus, la paperassa, les exigències incoherents... i aquell llarg etcètera que, ara i tard, en som tan conscients.

Ara fa dues setmanes va tancar la seva granja de vedells. I no va ser voluntari, ni volgut, ni per falta de relleu generacional... m'entristeix. M'entristeix molt pensar-ho. Ell potser és el passat, però quin serà el futur (de tots) sense ells?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.