Els altres 3 alcaldes franquistes de Sant Cugat

A part dels tres alcaldes franquistes que tenen carrers o places al seu nom, hi ha tres alcaldes més de l'època franquista i de la transició que no en tenen i que, per tant, no han sortit a la llum pública. Em sembla just dedicar-los l'article d'aquest mes a ells.

En el període del 1950 al 1960 hi va haver a Sant Cugat dos alcaldes. En Santiago Rodó i en Josep Ma Martí.

En Santiago Rodó era un empresari de Sant Cugat dedicat a l'agricultura primer i després a la construcció des del seu magatzem al carrer Rius i Taulet. Exmembre de la Lliga Regionalista i que abans de ser alcalde va ser Fiscal del Jutjat de Sant Cugat on potser va haver de participar en algunes actuacions qüestionables; després, com a alcalde, va actuar satisfactòriament.

Un cop acabat el seu mandat, se centra en el seu negoci i en la seva família sense prendre gaire més protagonisme ni responsabilitat pública. Va morir jove, a 66 anys; potser per tot això la seva empremta ha quedat una mica diluïda.

En Josep Ma Martí va passar per l'alcaldia encara amb més discreció que el seu antecessor i, tenint en compte que era veí de Valldoreix, el seu llegat i record és pràcticament inexistent.

Tots dos es mereixen el mateix tracte d'honor, respecte i justícia que reclamava per als altres tres. I un reconeixement per haver assumit unes responsabilitats en uns moments difícils.

Finalment queda en Francesc Llatjós. Arriba a l'alcaldia coincidint amb la mort del dictador i governa durant el procés de transició cap a la democràcia (1975-1979).

L'alcalde Llatjós era un alt càrrec d'una de les multinacionals del sector turístic més importants. Persona atenta i sociable, un autèntic relacions públiques. Es preocupa per la projecció exterior d'un Sant Cugat que es transformava de poble a ciutat.
Davant del fet que el país està immers en un procés de transició irreversible cap a un estat democràtic, es posiciona, de la mà del seu amic Fraga Iribarne, com a promotor a Catalunya del partit Alianza Popular. Aquest fet l'exposa a l'atac implacable dels seus competidors que l'acusen de mala gestió econòmica i d'irregularitats.

Gira l'esquena a un poble de Sant Cugat que era un clam per començar a veure canvis. El primer era treure del nomenclàtor tres noms del més pur franquisme. L'alcalde Llatjós té el dubtós honor de ser l'únic alcalde al qui se li va fer una manifestació en un memorable 11 de Setembre del 1977 on es varen canviar els carrers 18 de Julio per l'Endavallada, la Plaza del Caudillo pels Quatre Cantons i el carrer José Antonio per Xerric, acabant a la plaça de Barcelona davant l'Ajuntament demanant la seva dimissió.

És curiós que un alcalde que podia haver estat considerat com l'alcalde de la transició, el recordarem com el més compromès amb el franquisme, tot i que en Franco ja no hi era.