Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La creació del Liceu, la Feria d’Abril, la pesseta o el cupó de la ONCE, entre d’altres, han estat els protagonistes de gestes que han arribat als nostres dies. Avui us parlaré d’un altre català, Alexandre Fàbregas i Font, qui, en moments d’incertesa, va obrir de forma oficial i organitzada els mercats de l’orient mediterrani.
La fi de la Gran Guerra, el 1918, va provocar una profunda crisi industrial i de consum al nostre país, similar a la que patim ara. Paralització total de les exportacions que durant la guerra es feien als països bel·ligerants i retracció del consum intern. Amb els magatzems plens de gènere sense sortida i les fàbriques treballant al ralentí, l’Alexandre Fàbregas, amb la col·laboració de l’agent de duanes Joan Domenech i el comerciant Martí Tomàs, estableix com a objectiu fer la segona descoberta dels catalans de l’Orient, després dels almogàvers.
Preparà una estratègia per anar com a missió oficial a la conquesta del mercat d’aquests països i es posà en marxa. El primer que fa és, a través d’un diputat amic, entrevistar-se, el 13 de març de 1919 amb el President del Govern, aleshores el Comte de Romanones, per explicar-li l’aventura. El comte quedà gratament sorprès i engrescat per la valentia dels catalans, i els hi dóna entrada a tots els ministeris i ambaixades, decidint atorgar a aquesta descoberta de nous mercats, la qualificació de Missió Oficial, acompanyada de cartes de presentació i d'instruccions precises per a tots els cònsols i ambaixadors dels països a visitar per ajudar i acompanyar, si calia, els membres de l’expedició en les seves relacions oficials i comercials.
Alhora que prepara l’entrevista amb en Romanones, Fàbregas contracta un periodista perquè comenci a parlar amb els mitjans de comunicació de Madrid i creïn una bona imatge del projecte. Tots els diaris fan notes laudatòries de l’expedició que obriria el mercat nacional a l’Orient. Desprès d’esmerçar dies en la tramitació burocràtica que els acredités com a ambaixada comercial, l’Alexandre Fàbregas torna a Barcelona i, amb l’ajut del president del Foment del Treball Nacional, Jaume Cussó, i d’altres persones, es posen en marxa per a noliejar un vaixell mercant i tancar acords amb fabricants que volguessin exportar els seus productes.
Fruit de tot això, l’11 de maig de 1919, embarcats al vapor Velarde, i amb les bodegues plenes de gèneres diversos d’una cinquantena de fabricants, emprenen la conquesta comercial de l’Orient cap els ports d’Alexandria, Beirut, Esmirna, el Pireu, Constantinoble i Constança. Els resultats varen ser: vendre tot el que s’havien emportat, comandes per valor de tres vegades el ja venut, obertura de nous mercats amb la creació d’una xarxa de contactes i compradors en els diversos països i redacció d’un complert estudi de mercat, per al Govern, sobre les possibilitats dels tipus i característiques dels productes més adients per exportar a cadascun dels països. Gràcies, besavi Alexandre, per la teva clarividència i esforç.
La fi de la Gran Guerra, el 1918, va provocar una profunda crisi industrial i de consum al nostre país, similar a la que patim ara. Paralització total de les exportacions que durant la guerra es feien als països bel·ligerants i retracció del consum intern. Amb els magatzems plens de gènere sense sortida i les fàbriques treballant al ralentí, l’Alexandre Fàbregas, amb la col·laboració de l’agent de duanes Joan Domenech i el comerciant Martí Tomàs, estableix com a objectiu fer la segona descoberta dels catalans de l’Orient, després dels almogàvers.
Preparà una estratègia per anar com a missió oficial a la conquesta del mercat d’aquests països i es posà en marxa. El primer que fa és, a través d’un diputat amic, entrevistar-se, el 13 de març de 1919 amb el President del Govern, aleshores el Comte de Romanones, per explicar-li l’aventura. El comte quedà gratament sorprès i engrescat per la valentia dels catalans, i els hi dóna entrada a tots els ministeris i ambaixades, decidint atorgar a aquesta descoberta de nous mercats, la qualificació de Missió Oficial, acompanyada de cartes de presentació i d'instruccions precises per a tots els cònsols i ambaixadors dels països a visitar per ajudar i acompanyar, si calia, els membres de l’expedició en les seves relacions oficials i comercials.
Alhora que prepara l’entrevista amb en Romanones, Fàbregas contracta un periodista perquè comenci a parlar amb els mitjans de comunicació de Madrid i creïn una bona imatge del projecte. Tots els diaris fan notes laudatòries de l’expedició que obriria el mercat nacional a l’Orient. Desprès d’esmerçar dies en la tramitació burocràtica que els acredités com a ambaixada comercial, l’Alexandre Fàbregas torna a Barcelona i, amb l’ajut del president del Foment del Treball Nacional, Jaume Cussó, i d’altres persones, es posen en marxa per a noliejar un vaixell mercant i tancar acords amb fabricants que volguessin exportar els seus productes.
Fruit de tot això, l’11 de maig de 1919, embarcats al vapor Velarde, i amb les bodegues plenes de gèneres diversos d’una cinquantena de fabricants, emprenen la conquesta comercial de l’Orient cap els ports d’Alexandria, Beirut, Esmirna, el Pireu, Constantinoble i Constança. Els resultats varen ser: vendre tot el que s’havien emportat, comandes per valor de tres vegades el ja venut, obertura de nous mercats amb la creació d’una xarxa de contactes i compradors en els diversos països i redacció d’un complert estudi de mercat, per al Govern, sobre les possibilitats dels tipus i característiques dels productes més adients per exportar a cadascun dels països. Gràcies, besavi Alexandre, per la teva clarividència i esforç.