Els amics imaginaris dels nostres fills

Pot ocórrer durant la primera infància que els nostres fills comparteixin els seus jocs i converses diàries amb personatges que surten directament de la seva imaginació. Poden ser amics, mascotes i fins i tot superherois imaginaris amb els quals molts nens juguen i conversen durant el dia. Moltes vegades als adults això ens pren desprevinguts perquè apareixen gairebé imperceptiblement i no sabem molt bé com reaccionar enfront d'això.

Què podem fer els pares davant d'això? El primer és no alarmar-se, ja que és perfectament normal que això passi sobretot durant els 2 a 3 anys i en els primers anys d'escola, fins i tot fins als 6 a 7 anys.

Què aporta tenir un amic imaginari?

Tenir un amic imaginari en la majoria dels casos el que permet és que desenvolupin més lliurement la seva creativitat –sobretot si el nen és més aviat tímid– i expressin obertament pors, temors, inquietuds, idees i pensaments personals. Els dóna un espai perquè puguin expressar-los i fins i tot resoldre'ls en un lloc imaginat on tot està permès.

Donar als nens aquest espai de fantasia promou en diversos nivells l'oportunitat que aprenguin a regular sanament les seves emocions, tant les de frustració i ansietat com les d'alegria i triomf, permetent que la seva autoimatge i autoestima positiva s'enforteixin perquè comencen a creure més en ells mateixos quan tenen aquest "amic" que els dóna confiança de manera constant.

És important com a pares estar presents en aquest procés, però adoptant un paper més aviat de personatge secundari, observar-los sense encoratjar ni restringir, permetent que sigui el nen qui marqui el ritme; sense interferir massa en el seu joc i esperar activament a que el vostre fill els parli espontàniament del seu "nou amic".

Això permet als nens practicar les seves estratègies socials, i així potenciar la seva empatia i confiar en les seves  percepcions i capacitats. I al seu torn, permet als pares observar de prop els seus fills per poder detectar si existeixen temors o necessitats importants que estan sorgint, si es retreu o aïlla més que abans, per exemple, i valorar posteriorment si és necessari acudir a un especialista.

Els amics imaginaris solen anar desapareixent amb el temps, tan subtilment com van arribar. Sol coincidir amb el sorgiment de noves amistats a l'escola, on ja en un espai real poden desplegar totes aquestes habilitats socials i adaptatives que han anat desenvolupant i practicant prèviament amb el seu amic màgic.