Els animals ens entenen

Hi ha un component que fins fa poc se li adjudicava exclusivament a l'humà i aquest és el de l'empatia, però a mesura que avancen les investigacions científiques tant aquest com altres mites es comencen a enderrocar.

L'empatia es pot entendre com la capacitat per posar-te al lloc de l'altre, i la simpatia es descriu com aquesta capacitat augmentant la intenció d'ajudar o millorar a l'altre ésser. Segons el primatòleg Frans de Waals, és fàcil adonar-te, si vius amb animals al teu voltant, que aquesta capacitat no és exclusiva de l'ésser humà. Ara el món dels científics comença ja a desvelar els secrets d'aquests actes tan quotidians.

Estudiant s'han donat exemples de mamífers com aquests:

Se sap que en el cervell d'un ximpanzé existeixen les mateixes àrees que en el cervell humà, fins i tot les que se sap serveixen per relacionar-nos. La diferència és la mida de l'òrgan. Aquests éssers són capaços fins i tot de gastar-se bromes entre si. Aquestes estructures cerebrals se sap amb certesa que existeixen des d'abans de l'arribada de l'Homo Sapiens com a espècie a l'escena mundial.

En estudis amb gossos es va poder determinar que els gossos s'acosten, llepen i acaronen quan les persones estan plorant. També s'han realitzat estudis en ratolins en els quals aquests es tornaven sensibles, "més porucs", davant el sofriment d'altres ratolins sempre que aquests es coneguessin.

S'han fet experiments amb elefants en els quals ells es poden identificar en el mirall. Primats i dofins també tenen aquesta habilitat. Se sap que els dofins són animals sensibles que ajuden en la cura dels subjectes malalts o ancians del grup.

D'on ve aquesta capacitat?

El cervell té, en realitat, diverses capes i és un òrgan extremadament complex. A grans trets, tenim, a la part inferior el cervell més primitiu, també anomenat cervell reptilià. Les funcions són les de supervivència: tenim la respiració, deglució, temperatura, fam, regulació d'hormones...

Després ve el sistema límbic que ens ve de l'herència dels mamífers i que controla diversos instints com el de protecció pròpia i de grup. També les emocions estan regulades per aquesta part del nostre cervell, els records, gelosia, la por, la ràbia. També és una espècie de porta d'entrada a les altres estructures cerebrals.

Després ve l'escorça cerebral, allà on se sap radiquen els sentiments més complexos, com l'autocontrol, resolució de problemes complexos... Es podria dir que part de l'educació raonada es troba aquí. Encara que, dit això, no ens enganyem. El cervell, ni dels altres animals ni de l'ésser humà, no és calaix estanc; són estructures que es regulen entre si i s'estan contínuament comunicant.

Tot i que les proves de vida, empíriques i estudis sobre la cultura, intel·ligència i empatia animal són evidents, vivim en una societat que cada dia veu els éssers vius com a mers objectes de consum o diversió. Pot ser que en la voràgine del consumisme siguin els animals els que un dia ens hagin de donar lliçons d'empatia i simpatia, tot i que nosaltres tenim grans possibilitats de desenvolupar aquestes habilitats pel grau de desenvolupament de les nostres estructures cerebrals. Però malauradament moltes vegades no les fem servir adequadament al servei de la societat. L'empatia cal entrenar-la, cal viure-la.

La humanitat sempre ha tingut grans motors que han propiciat els grans canvis i millorat la vida sobre el planeta. Avui dia podem dir sense equivocar-nos que serà l'empatia i la simpatia el motor i guia d'aquesta humanitat per tenir futur i viure en pau amb els altres.