L’Esther Salat, regidora d’Educació explica en una columna al Cugat.cat la seva vivència amb el procés de pressupostos participatius que s’ha desenvolupat a la nostra ciutat en els darrers mesos. La seva vivència ha estat il·lusionadora i satisfactòria tant amb el procés com amb els resultats, apuntant que hi ha hagut un objectiu comú: la de fer realitat projectes que milloressin la nostra ciutat.
Tenint en compte la idea de ciutat amb tota la seva globalitat i dispersió, més enllà del nucli urbà, és una llàstima que no hagi fet esment ni tan sols un petit pensament a la vivència dels resultats que es té en aquests moments als barris, sobretot a la Floresta. Com a barri, la Floresta, en un intent de creure’s que també pot aportar en la millora de la ciutat, si es millora el barri, va presentar 5 projectes, malgrat la dificultat que s’entreveia que les propostes perifèriques fossin igual de votades que les propostes presentades al nucli del municipi. Per no pecar d’il·lusos es va planteja en diferents ocasions la problemàtica de la manca de ponderació territorial de la votació, sense obtenir cap mesura alternativa al respecte.
Davant l’escenari amenaçador per la millora del barri i de la ciutat que es preveia que produiria el sistema de votació decidit per l’Ajuntament, les entitats i els col·lectius del barri que van presentar les propostes fins i tot es van organitzar per poder fer arribar la informació dels projectes a cada racó del barri i per incentivar a la gent a la participació.... però tal com es temia els resultats no han afavorit cap dels projectes presentats per la Floresta. Avui, per tant, el malestar i la frustració era present en molts dels espais públics, al forn, a la plaça, a l’escola, a l’estació...
I s’ha escrit una pàgina més en el llibre de la desafecció del barri respecte Sant Cugat, desafecció que en cap moment és culpa de les ciutadanes i ciutadans que han votat, sinó de la decisió municipal de no escoltar els temors que s’havien posat sobre la taula sobre com tenir en compte els projectes dels districtes.
No n’hi ha prou amb plans de millora, també es necessita que els projectes proposats des dels i pels barris formin part de l’agenda política de la ciutat per evitar les conseqüències nefastes de la desafecció: el desinterès, el descontentament i la insatisfacció política de la ciutadania. Cal escoltar no només les demandes dels barris sinó també les seves propostes de construcció i de millora social per poder enfortir la vida pública i política del municipi.