Els burros de Valldoreix

Que ningú es trasbalsi que no vull parlar de política. Ni de persones poc donades a raonar. Ni de prepotents motoritzats que et miren per sobre l'espatlla quan vas amb el teu utilitari súper-utilitzat. Avui el meu article va de burros-burros; vull dir, d'animals.

Segons en Josep Maria Fe, que és una de les persones que coneix més el tema dels animals al nostre poble, a Valldoreix hi ha tres burros. Us aconsello que consulteu la seva web, perquè en fa unes fotografies precioses. Jo us parlaré del burro del Mas Fuster.

Ja feia algun temps que, en passar, havia observat que hi ronsejava dins un tancat. Havia vist també alguna mare amb el seu fill que el miraven. Vet aquí que, un matí que portava la meva filla a la feina -ella viu allà a prop, aquell dia s'havia adormit i jo feia de pare condescendent i xòfer- em fa aturar davant el tancat. Li portava una pastanaga com cada matí. El burro no hi era, i ella, sense desanimar-se el va cridar: "Valldu! Valldu!!". Al cap d'uns segons se sent un "I aaah! I aaaah!!!" I l'animal que arriba al trot, tot alegrement. Agafa la pastanaga i se la cruspeix.

En tornar al cotxe li pregunto a la meva filla si aquest és el nom de l'animal i ella em diu que no; que aquest nom li ha posat ella i que el burro ve quan el crida. Que és d'una senyora que té d'altres animals i que al pobre ase li feien la vida impossible, va decidir deixar-lo en aquest solar propietat d'ella perquè visqués tranquil. Ja veieu que els torra-pebrots no són patrimoni solament de l'espècie humana.

Els burros, que són més llestos i honestos que molts dels anomenats racionals, estan en perill d'extinció. Ho està perquè ha deixat de ser útil a l'home. És curiós com, al llarg de la història, els humans promocionen aquelles espècies que li són utiloses i n'eliminen o deixen extingir-se les que no els serveix o els molesta. Estic pensant en aquelles granges massives de pollastres, de porcs o de vaques. A aquests animals els ha tocat la loteria als pobres! Tanmateix penso també i en el sentit contrari als senglars que tenim tan a la vora i que no encertem la manera de controlar-los tot mirant-nos la butxaca.

Potser arribarà el dia que El planeta dels simis deixarà de ser una pel·lícula per esdevenir profecia.