Els canvis i les seves conseqüències en els infants

Cada dia ens envaeixen canvis. “Canviar” és viscut en la nostra societat amb massa freqüència com una cosa positiva. De vegades és així, però no sempre.

En un món vertiginós que exigeix velocitat i novetat, els canvis gairebé ja no sorprenen. No obstant això, quan atenem a la lletra petita de la vida ens adonem de les marques que els canvis deixen en la nostra pell emocional. I molt més, en els petits.
Canviem de casa, de treball, de parella, de rutines, d'horaris, de ciutat, d'amics. Quan aquests canvis ens afecten als adults i són part d'una decisió, més que de l'impuls, poden tenir unes conseqüències.

Però què generen aquests canvis en els nens que ens envolten?

Ells han d’assumir els seus propis canvis naturals i, cada vegada més, han d’acceptar els dels adults dels quals depenen afectivament. Per això com menys meditats, justificats o necessaris siguin els canvis que realitzen els adults, més seqüeles deixaran en els petits.

És que la vida mateixa planteja canvis que cada individu ha d'acceptar. Fins i tot resulten positius si arriben de manera gradual i els nens tenen el temps necessari per a integrar-los. Petites dosis de nous reptes vitals poden resultar estimulants, mantenen el psiquisme en alerta, permeten madurar i créixer.

Però els nens viuen situacions que moltes vegades els obliguen a viure pèrdues prematurament i de manera innecessària: nens als quals canvien de classe a l'escola sense donar explicacions; canvis d'escola sobtats o reiterats; famílies que portaran una mascota a casa per Nadal i després d'uns mesos l'abandonaran; la ràpida incorporació de noves parelles dels seus pares, custòdies compartides en infants molt petits que els obliguen a canviar permanentment de casa quan no estan preparats, etc.

Un canvi pot ser una oportunitat per al desenvolupament emocional, però també pot ser font de sofriment, especialment quan els adults resten importància a un succés que per al nen si el té. O simplement creuen que pel fet de ser petits, "no entendran els motius i per això no val la pena explicar-ho" o "no s'adonaran del que passa".

Cada dia em trobo amb situacions en què els canvis i els seus efectes no són percebuts del tot pels pares o mestres, mentre que els nens o adolescents els viuen amb malestar o dolor. A l'escola, el fet que l'amic es canviï d'escola, que els pares el deixin més d'hora per motius laborals, la baixa d'una mestra, que barregin classes i canviïn els companys, el pas de parvulari a primària, són font de tensió. Quant de temps destinem a escoltar o simplement preguntar-los com ho estan vivint? No crec que sigui per falta de sensibilitat... Vull pensar que el seu patiment també ens fa patir i preferim no entrar en aquest terreny.

El problema no són els canvis en si mateixos. El que més em preocupa és la mancança de reflexió prèvia, de previsió sobre les conseqüències que portaran i d'un bon acompanyament afectiu en tot aquest procés.

Aquests dies, compartirem amb Anna Llenas una formació en la qual parlarem de canvis i pèrdues. Anna, acaba de publicar El buit i ho presentarà a Sant Cugat. Em vaig enamorar del llibre quan encara era un projecte i vaig esperar amb expectació la seva publicació. Crec que és una gran eina per a pares, professionals i educadors. Encara que pel seu format sembli un llibre infantil, és una oportunitat perquè els adults es posin en la pell dels petits i comprenguin la importància del silenci, el buit i les pèrdues en la vida.

La reconeguda autora i il·lustradora del Monstre de colors, ens acompanyarà a la nostra ciutat en una activitat benèfica, perquè nosaltres també estem de canvis: iniciarem aviat les obres de rehabilitació que ens permetran obrir les portes d'un nou espai per a famílies i educadors. Així que res millor que parlar de canvis, per iniciar una etapa de canvis en l'Institut de la infància. En aquest cas, desitjat, esperat i de ben segur que molt positiu per a tots!