Els carnets de santcugatencs

L'altre dia vaig descobrir que no sóc santcugatenc. Tot i néixer a Sant Cugat i viure-hi els 22 anys de la meva vida, no sóc santcugatenc. Encara que els meus amics són de Sant Cugat i el dia a dia el passo aquí, no sóc santcugatenc. Un llàstima, tu. Però bé, això és el que diu la Comissió del Ball del Paga-li Joan: no ets santcugatenc si no has ballat almenys una vegada a la vida el ball del vano i del ram. Si voleu el vostre carnet de santcugatenc, ja sabeu el que heu de fer: ballar el Paga-li Joan i us donaran la identificació.

Bromes a part, a vegades tinc la sensació que alguns sectors de la ciutat viuen tancats en el seu món i es pensen que poble només es pot fer a la seva manera. Que tradició és només la seva i que la bandera de Sant Cugat només està en unes mans. Jo valoro molt positivament la tasca d'entitats i associacions locals pel què fa al dinamisme del poble, a la promociò de la cultura i, en menor mesura, a la integració de nouvinguts a la ciutat. I dic en menor grau la integració, perquè com he comentat abans, crec que a alguns grups els costa obrir-se a nova gent i donen la sensació, exagerant-ho molt, de secta.

No crec que per ser santcugatenc s'hagi d'haver ballat el Paga-li Joan, el ball de Gitanes o haver fet un castell vestit de verd. El poble no només són les entitats, encara que són una part molt important. No sé, jo m'imagino un poble com un polígon amb vàries puntes que representarien elements diferents de la ciutat com les entitats mateixes, Collserola, el patrimoni històric, el Monestir, esports... Jo crec que la gràcia és que cada habitant es pot sentir santcugatenc si viu intensament algun d'aquests elements (i tants d'altres). Però es veu que no, que hi ha gent que ara es dedica a donar carnets. Doncs em posaré a la cua.

Segueix @bernatbella a twitter