Els covards violents i els seus cínics palmers

És vergonyosa l'actitud d'aquests exaltats de les accions dels quals no hi ha rastre de seny o sentit comú

Una vegada més, plou sobre mullat. I és que si als violents les seves accions els surten gratis, s'embraveixen i reincideixen en la seva conducta. És el cas d'uns indesitjables de l'extrema esquerra independentista que de nou han agredit a uns voluntaris universitaris membres de Societat Civil Catalana en la UAB.

Sense restar un àpex a la responsabilitat d'aquests energúmens pels seus actes injustificables, no vull deixar de centrar el focus del problema sobre aquells que amb la seva actitud han permès que això torni a ocórrer. I és que d'aquelles pólvores, aquests llots. Aquells representants públics que amb la seva conducta passiva en uns casos i amb el seu recolzo en uns altres, no poden ara lamentar-se, si és que ho fan, d'aquesta vil agressió, ja que són els que van encoratjar a aquests aprenents de "Kale Borroca" a reincidir en el seu comportament.

Perquè vergonyosa és l'actitud d'aquests exaltats de les accions dels quals no hi ha rastre de seny o sentit comú, però més l'és d'aquells que per raó del seu càrrec se'ls presumeix alguna capacitat de diàleg, educació i responsabilitat. Però la veritat és que hem pogut experimentar massa vegades com és la seva capacitat argumentativa, i qualsevol bestiesa es dóna per bona si amb això aconseguim falsejar la realitat. Per això, per defensar costi el que costi la fantasia de la qual ells mateixos alimenten la seva imaginació es poden vulnerar els drets fonamentals dels qui dissenteixen, suspenent l'Estat de dret, la democràcia i qualsevol obstacle que se'ls posi enfront.

Aquests fanàtics immersos en la seva realitat paral·lela, equipats d'una suposada superioritat moral i numèrica, s'escuden rere molts silencis per perpetrar les seves bretolades. Per això insisteixo que el pitjor és la desídia d'uns i la insídia d'uns altres, que els ovacionen amb la il·lusió de minvar l'ànim d'aquells que lícitament i cívicament s'enfronten i s'oposen als seus plans de convertir Catalunya en alguna cosa que mai a estat, que no és i que no serà de cap de les maneres pel bé de tots.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem