Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Llei 12/2007 de serveis socials ha estat un avanç per a la societat catalana tant pel reconeixement del dret universal com per la necessitat d’una ordenació de les mesures, els recursos i les accions necessàries en l’àmbit dels serveis socials. La llei inclou els conceptes de les necessitats socials i de les necessitats personals bàsiques, fent referència a les que afecten a l’autonomia personal, suport a la dependència, les pròpies de la subsistència i qualitat de vida de les persones. És evident que a l’administració li pertoca posar ordre, crear recursos i executar accions necessàries i vitals per a les persones. Així com saber prioritzar i més en un moment com el que estem vivint de crisi on s’ha de tenir present que les retallades poden afectar a uns més que a d’altres.
La gent gran és considerada com a col·lectiu vulnerable i poden ser ells els qui acabin patint més les mesures que prenguin els polítics d’avui. No oblidem que la nostra gent gran ha sofert una guerra i una postguerra, i que amb la suor de les seves mans han lluitat per a què els seus fills tinguessin una millor vida que la seva. Molts van tenir que emigrar per poder enviar diners als seus, altres van deixar d’anar a l’escola per posar-se a treballar i ajudar els de casa, o van quedar-se a casa per portar endavant la família i cuidar els fills. Treballaven per pocs diners, els era més difícil tenir una casa pròpia o poder comprar un cotxe petit; fins i tot, per poder marxar uns dies de vacances amb la família encara que fos per anar al poble on van néixer.
Sí, eren altres temps, i algú pot pensar que els problemes son els mateixos que els d’ara, potser sí, però les generacions posteriors hem gaudit d’un benestar que ha sigut possible gràcies a ells. Per això, ara es mereixen tenir garantides i cobertes les seves necessitats bàsiques per poder subsistir i viure amb tranquil·litat. No poden patir una baixada de les pensions ni dels serveis (mèdics, assistencials) que necessiten.
Crec que les mesures que es prenguin per enfrontar la crisi actual no poden afectar als col·lectius més vulnerables i considero que no és just que els que han estat els pilars de la societat del benestar que hem tingut fins ara paguin per una situació que no es mereixen. La gent gran es mereix un respecte i per a mi són intocables.
Segueix a @marosamartin al twitter
La gent gran és considerada com a col·lectiu vulnerable i poden ser ells els qui acabin patint més les mesures que prenguin els polítics d’avui. No oblidem que la nostra gent gran ha sofert una guerra i una postguerra, i que amb la suor de les seves mans han lluitat per a què els seus fills tinguessin una millor vida que la seva. Molts van tenir que emigrar per poder enviar diners als seus, altres van deixar d’anar a l’escola per posar-se a treballar i ajudar els de casa, o van quedar-se a casa per portar endavant la família i cuidar els fills. Treballaven per pocs diners, els era més difícil tenir una casa pròpia o poder comprar un cotxe petit; fins i tot, per poder marxar uns dies de vacances amb la família encara que fos per anar al poble on van néixer.
Sí, eren altres temps, i algú pot pensar que els problemes son els mateixos que els d’ara, potser sí, però les generacions posteriors hem gaudit d’un benestar que ha sigut possible gràcies a ells. Per això, ara es mereixen tenir garantides i cobertes les seves necessitats bàsiques per poder subsistir i viure amb tranquil·litat. No poden patir una baixada de les pensions ni dels serveis (mèdics, assistencials) que necessiten.
Crec que les mesures que es prenguin per enfrontar la crisi actual no poden afectar als col·lectius més vulnerables i considero que no és just que els que han estat els pilars de la societat del benestar que hem tingut fins ara paguin per una situació que no es mereixen. La gent gran es mereix un respecte i per a mi són intocables.
Segueix a @marosamartin al twitter