Els jurats populars

Sempre m’ha passat que, en capbussar-me dins un text teatral, vaig descobrint, de mica en mica, els diferents missatges de què l’autor en vol deixar constància. Tries l’obra per un o dos de principals i després en vas veient els altres, que sovint són tant o més importants que el primer que havies descobert. En acabar d’interpretar-la, però, quan estàs xop de sensacions, encara en trobes algú que t’havia quedat desapercebut.

Em va passar amb L’enemic del poble d’Ibsen, amb Aigües encantades d’en Puig i Ferreter entre d’altres. I ara em passa amb el Jurat popular que vam fer diumenge, 15, a la tarda.

La Mercè Conesa em comentava, al final de la representació, les diferents psicologies dels personatges i la feinada de l’autor en estudiar-les i posar-les al text. I no li manca raó.

Però la meva sensació, la darrera que em va quedar, és el dubte de si els jurats populars són fiables o no. Més, quan es tracta d’una situació límit com passa a l’obra; és a dir, de pena capital.

Com es trien els jurats? Per sorteig? Es té present la psicologia, els traumes i la cultura dels components? Què passaria si, com succeeix en el treball d’en Rose, no hi ha cap component amb sensibilitat i psicologia com el cas de l’arquitecte? Reginald Rose ens vol transmetre aquest dubte meu?

D’acord que, abans i després, passen pel sedàs dels homes del dret penal; però, i els jutges i advocats no s’equivoquen alguna vegada? No existeix diferents criteris en aplicar la llei?

I finalment, no estarem els ciutadans a mercè de l’atzar de qui ha de jutjar les nostres accions?