Els nivells d’aprenentatge al futbol

Avui dia es comença de ben petit a seguir una disciplina esportiva gràcies a les moltes campanyes a favor de l’esport que a la nostra societat s’han anat proposant a les darreres dècades. Aquest inici l’aconsellem entre els cinc i els sis anyets. Abans però val la pena probar uns quants esports diferents i no focalitzar de entrada al nen en una disciplina determinada. En aquesta primera etapa comencen els problemes als clubs esportius per convèncer als pares que un crio amb tres anys no ha d’encabir-se en un determinat joc esportiu. Sortosament no hi ha organitzades competicions i per tant l’interés baixa quan veuen que partits oficials no els jugaran fins més endavant.

Dels cinc als nou anys el jove jugador entra a l’etapa que anomenem Iniciació. Són els Prebenjamins i els Benjamins. Encara no juguen a futbol a onze. Ho fan set contra set, en un camp que ocupa un 40% la mida del camp oficial i básicament es tracta que els nanos aprenguin els coneixements bàsics de tècnica (parar la pilota, fer passes, xutar…), la col.locació tàctica al camp, i pel sol fet de jugar, millori la seva condició física. L’esperit competitiu aquí ha de ser mínim, i el resultat d’un partit no ha de condicionar per absolutamente res les directrius que rebi del seu entrenador. En resum: han de jugar, i l’esport l’han d’aprendre jugant.

Una segona fase és la d'entre els deu i els catorze anys. Allí segueixen amb el que podríem denominar Escola. Hauran de passar el salt del camp de futbol a 7 al camp gran (ho fan entre l’Al.leví i l’Infantil) i començaran a variar el seu esquema tàctic (no té res a veure la disposició tàctica en els dos tipus de futbol) mentre van guanyant condició física i tècnica futbolística. Però seguim prioritzant l’aprenentatge sobre els resultats esportius.

És a la categoria de Cadet (a partir dels catorze en endavant) quan entrem a l’etapa de Competició. Allí la cosa canvia, i als tres valors fonamentals mirem d’afegir-ne un quart, probablement el més important perquè és el que més els lliga amb la vida real, com és la capacitat de competir. Els partits guanyen en interés i el resultat comença a comptar de valent. És molt difícil que jugadors que no hagin passat per les altres dues etapes puguin incorporar-se a un equip quan juga en aquesta fase. Sempre els queda jugar per gaudir, però entrar a la disciplina d’un conjunt seriós en aquesta fase implica abans haver après molts altres conceptes que no són fàcils d’assimilar quan et falta la base més important. D’aquí se salta al Juvenil, i més endavant als equips amateurs o professionals. Tot dependrà de les qualitats i l’interés particular de cada jugador.

Per qué ho explico tot aixó? Doncs només amb l’ànim de transmetre que la graderia d’un partit de Benjamins no és la general d’empeus d’un Barça- Liverpool… De moment a l”Escola de Pares” no hem passat de l’Iniciació. Ens queden anys per arribar a que ho entenguin…