És evident que durant els darrers anys Sant Cugat ha viscut un creixement demogràfic molt intens. S’han aixecat noves barriades i bona part dels nouvinguts no tenim les arrels familiars entre les de les famílies de llarga tradició santcugatenca. Passegem pels carrers de la vila, memoritzem els seus noms, els situem en el mapa de la ciutat i poca cosa més.
Un bon dia observem que coneixem una persona que porta el cognom d’un d’aquests carrers i, si aprofundim una mica, descobrim que el personatge que dona nom a aquell carrer era un familiar proper al nostre amic. No cal dir que ens comenta amb satisfacció la història del seu avantpassat. Aquest fet l’he viscut, recentment, en un parell d’ocasions.
Aquests personatges que donen nom als carrers són ben vius en el record de persones d’edat avançada que resideixen des de ja fa anys a la vila. Molts d’ells els havien conegut personalment i els recorden amb afecte i consideració. D’exemples en tenim ben a prop; el Dr. Garriga, Eugeni Canas, Xavier Azqueta i tants d’altres.
Mantenir viu el seu record i el reconeixement de la seva tasca seria un acte ben propi d’una societat civilitzada, un acte de justícia en vers els ciutadans il·lustres que ens han precedit. Es tracta de que el seu record no se l’emporti el temps i quedin en el desconeixement i l’oblit.
Us proposo trobar les vies que ens permetin aconseguir aquest noble objectiu. Em comprometo a pensar-hi i en un proper comunicat en podem parlar, si us sembla bé.